Els Mallos Virgili, Lazaro i de la Canal se situen al cor dels Mallos pequeños. Considerats “mogotes”, durant molts anys no han despertat l’interès de ningú fins que en Gregorio Villarig i Jesús Yarza van decidir obrir vies i equiparles.
APROXIMACIÓ
Travessem el poble i prenem la pista que va cap a la zona fins a arribar a una basa artificial, d’allà surt un camí que planeja fins a arribar a l’alçada dels Mallos. Allà trobem una bona canal que anem seguint sense deixar-la fins a trobar una corda fixe que ens mena a un corriol i pràcticament al peu de l’agulla Virgili.
OBSERVACIONS
Agulla Virgili: La via va per la cara sud aprofitant el màxim de roca. Quan arribem a la reunió, pugem 4 m. mes per fer un ràpel per la cara est que ens torna a deixar al camí.
Agulla Lazaro: Seguim el camí amunt i també ataquem per la cara sud, el procediment és el mateix que l’Agulla Virgili i una vegada estem al peu, desfem el camí per anar al coll que hi ha entre aquesta agulla i del Mallo de la Canal.
Mallo de la Canal: Des del terra ja es veu un parabolt del 1er llarg, pugem un petit mur i sortim a una lleixa que hem de seguir molt a la dreta, a l’alçada d’uns matolls on hi ha una reunió d’un sol parabolt que podrem reforçar amb flotants. Comencem el 2on llarg per una placa tombada fins a arribar a la primera expansió que protegeix el pas clau del llarg i que és la típica panxeta de la zona, seguim una mica cap a l’esquerra on trobarem un altre segur que empalma amb una canaleta i farem una ziga-zaga fins a quedar una mica per sota la reunió, allà flanquejarem cap a l’esquerra fins a arribar a una còmoda terrassa. El 3er llarg és el més picant, puja per un mur d’uns 15 metres que malgrat tot està ben protegit amb un pont de roca i parabolts, a més que és un tram de roca molt bona i sanejada. Després anem per una cornisa a l’esquerra on hi ha un altre pas amb roca precària i sortim recte per una placa tombada per fer reunió a una sabina amb un mallón.
DESCENS
Una vegada al cim del Mallo de la Canal seguim caminant per l’aresta cap a la dreta fins a trobar un arbre on hi ha el ràpel (15 m.) que ens deixa a la vessant nord. Després cal anar en direcció oest cap al coll del Mallo de la Magdalena on trobem el camí que va en direcció al Mallo Colorado.
CONCLUSIONS
Una zona poc trepitjada i molt tranquil·la, es nota que no va gaire gent perquè les vies estan poc rentades i encara hi ha parts on la roca està molt bruta. Ideal per fer una bona descoberta si estem disposats a fer una aproximació i descens caminant entre esbarzers indòmits.
ressenyesfunklimbs.wordpress.com 