La Aguja Roja “La Remolacha”, ben apartada dels mítics Firé, Pison o la Visera ens ofereix tranquil·litat amb els típics bolos que produeixen una escalada ben curiosa. Les parets que hi ha per aquí no tenen gaire alçada però val la pena fer una visita per començar a endinsar-se en el terreny.
APROXIMACIÓ
Travessem el poble i prenem la pista que va cap a la zona fins a arribar a una basa artificial, d’allà surt un camí que planeja fins a arribar a l’alçada de l’agulla. Allà trobem un corriol menys fresat que puja a les parets. (30 min.)
OBSERVACIONS
Comencem per la Villarig, el primer llarg està una mica “sobat” i amb la calor primaveral és una mica relliscós. Hi ha una reunió opcional que no la vam fer. Una vegada atansem la fissura la roca millora i també comença a desplomar, la primera reunió està una mica penjada. El segon llarg és molt divertit, amb alguna excursió entre xapes i amb la mateixa tònica de desploms amb bona presa. Nosaltres vam fer reunió per sota de la lleixa que hi ha a la meitat de l’agulla, d’allà sortim rectes seguint parabolts de color blanc que corresponen a la via Pecho Lobo. Travessem la lleixa i pugem recte amunt per una placa on la presa és més minsa del normal fins a la reunió. L’últim llarg surt per l’esquerra i supera un sostret amb una caiguda una mica lletja i on cal parar atenció perquè just quan fem el pas la xapa es mou, una vegada superem aquest tram seguim amunt per terreny més tombat fins a una sabina on muntarem la reunió.
DESCENS
Per la via normal (cara Nord). Es poden fer dos ràpels, unint les cordes de 60. Després tornem a peu de paret per una canaleta que surt a l’esquerra.
CONCLUSIONS
Via difícil de concepció esportiva per posar-se “a tono” en els desploms de Riglos. Atenció si hi han cordades per sobre per què segur que cauen pedres. Recomanable portar pantalons llargs per protegir-se dels arbusts punxeguts, sobretot si passem el dia per allà i anem cap a zones més inhòspites com els Mallos Olvidados.
ressenyesfunklimbs.wordpress.com 