El Mallo Firé és una d’aquelles proeses de la natura que per més que la visitis no et deixarà d’impressionar. La Galletas és una de les vies més clàssiques, oberta per Alberto Rabadá i Rafael Montaner l’any 1959 en honor a Francisco Ramón Abella alies “Galletas”, van haver de fer treballar-ho molt, fent un parell de bivacs, un d’ells penjats dels estreps i l’altre ja al coll per on es fa el descens.
APROXIMACIÓ
Travessem el poble en direcció al Mallo Pisón el rodegem, i una vegada passem el Puro pel vessant nord ja es veu un corriol que va en direcció al Mallo Firé. El peu de via està senyalitzat.
OBSERVACIONS
La via es podria dividir en dues parts, la primera de caràcter esportiu i la segona més clàssica una mica exposada.Hi ha reunions que són opcionals, depenent com enfoquem la via. El tram de 6b està una mica “sobat” però hi ha bon cantell, es pot provar de fer en lliure (millor si fem la reunió opcional). El flanqueig del cinquè llarg es força mantingut i millor estalviar les forces, també és bastant aeri. La xemeneia en general no té gaire secret, això si és molt llarga i estarem una bona estona dintre d’ella. Els pocs segurs que hi ha estan col·locats de tal forma que la corda no fregui gaire, per la qual cosa haurem de parar atenció en aquests punts.
Per fer cim al No Importa travessem el coll i voregem la Punta Mateo on hi ha dues expansions. Després fem una petita grimpada a la Punta Mateo i baixem una altra vegada al coll pel cantó oposat, aquí també cal parar atenció perquè és una zona molt ventada a causa de la morfologia de la muntanya.
DESCENS
Una vegada tornem al coll baixem desgrimpant la canal i fem dos ràpels amb una corda de 60m. Després seguim el camí que voreja el Mallo i acaba empalmant amb l’inici.
CONCLUSIONS
Via molt completa sense gaires dificultats tècniques tot i que amb algun pas de “millor no caure”. Molt recomanable no quedar-se al coll i pujar al No Importa i gaudir de les meravelloses vistes.
ressenyesfunklimbs.wordpress.com 
