Una via ben maca que s’ha restaurat recentment i que ens permetrà gaudir d’una agradable escalada atlètica i “amb caloret”.
APROXIMACIÓ
Baixem al riu pel cantó dret de la paret, el creuem i resseguim la Roca dels Arcs fins a quedar sota del nostre objectiu. Allà trobarem un corriolet per pujar directe al peu de la via. L’inici és a una placa tombada de color marró fosc, on es veu clarament una savina amb un pont de roca. També ens pot anar bé guiar-nos per un petit sostre triangular. Temps aproximat: 30 minuts.
OBSERVACIONS
Els primers llargs són els més verticals i equipats, també difícils d’autoprotegir. Ens anirà molt bé portar flotants de números petits per reduir l’exposició (alien blau i verd). Els darrers són fàcils però no val a badar, perquè aquí no hi ha equipament i haurem de navegar per no sortir de la via, mentre anem cosint la paret a base de friends, tascons i bagues savineres.
DESCENS
Nosaltres vam pujar una mica cap a l’esquerra per la carena fins a trobar el camí de baixada (fitat). El camí és al vessant Nord i estava molt humit i relliscós, en algunes èpoques de l’any el podem trobar fins i tot nevat. Aquest ens mena directament a la carretera. (Temps aproximat: 40 minuts). També hi ha l’opció d’anar completament cap a l’esquerra baixar pel coll i tornar altra vegada pel camí d’aproximació.
ressenyesfunklimbs.wordpress.com 