Directa Correveidile al Pic del Martell

castelldefels, escalada, garraf, pic del martell, directa correveidile, escalada tradicional, artifo, artificial, funklimbs

A finals de desembre en Jordi i jo vam abandonar en el primer llarg. Amb prou feines vaig arribar a la primera reunió de reblons, els primers metres són molt sostinguts i no col·locar bé les cordes em va passar factura. Ens va anar molt bé la retirada perquè ens hagués caigut un bon xàfec en el llarg més delicat i que enguany hem fet en artificial, ja que no tenim el grau per anar en lliure. Ha valgut la pena tornar-ho a provar doncs tot i no ser una de les millors vies de la zona sí que té algunes parts interessants.

ACCÉS
Agafem l’autovia de Castelldefels direcció Sitges i la deixem a la sortida 42 “Port Ginesta”. Seguim paral·lels a l’autovia en direcció Sitges fins a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a la Urbanització Rat Penat, travessem una altra rotonda, seguim pujant per la carretera. Quan portem 2km aproximadament trobem un cartell que diu “Puig del Martell” una mica més endavant, a mà esquerra, està l’aparcament amb vista al mediterrani.

APROXIMACIÓ
El camí comença a l’entrada del pàrquing on hi ha la indicació “Puig del Martell”, just a l’altre costat de la carretera, trobarem alguna fita encara que és una mica perdedor. Es tracta de no pujar molt i anar a buscar un coll en direcció Est, una vegada al coll baixem en direcció Sud-Est resseguint la paret. La via està just després de la Cova dels Bombers (Nom de la via escrit a l’inici).

OBSERVACIONS
El primer llarg és el més exigent, molt sostingut i d’anar trobant la línia, cal anar posant cintes ben llargues si volem arribar a la reunió evitant el fregament de les cordes. El segon llarg es pot seccionar muntant una reunió al final de la feixa i poder fer el tram de 6a més tranquil, ja que malgrat haver-hi un parabolt en el pas clau i poder col·locar algun friend gros, els darrers metres són una mica exposats. La resta de la via són els típics ressalts de la zona que, malgrat tot, val la pena aprofitar fins al final. Nosaltres vam tirar pel dret i vam muntar una altra reunió en un arbre a prop de l’últim muret.

DESCENS
Hem de seguir pujant fins a la part alta de la carena, on trobarem un corriolet amb algunes fites que ens porten de nou al camí d’aproximació.

Ressenya imprimible en PDF 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: