Via salvatge i solitària, en el cor de la regió de Frares Encantats. L’escalada és fàcil, la roca és boníssima i les assegurances justes, que més es pot demanar?
APROXIMACIÓ
Una vegada hem passat el Refugi Vicenç Barbé seguim pel camí direcció el Pas del Príncep que flanqueja tot Frares per la vessant Sud, just abans d’arribar a l’Agulla de la Princesa trobem ben definit el Torrent del Lloro que travessa Frares de sud a nord (marques blaves), abans d’arribar al peu de via del dit, tombarem a l’esquerra, baixant una mica, per un corriolet i ja estarem a l’altura del Ditet. El vorejem cap a l’est resseguint la paret, fins a situar-nos al peu de via.
OBSERVACIONS
Primer llarg de grimpada cercant la línia lògica i que podrem amanir amb flotants. El segon guanya verticalitat, primer atacarem la fissura on podrem col·locar alguna peça i seguirem recte fins a un sostret que evitarem anant cap a l’esquerra. Allà superarem un petit ressalt amb “bona ganda” i protegit amb dos espits, després seguirem amunt per una placa tombada fins a la reunió. L’última tirada és una mica de tràmit per arribar al cim.
DESCENS
Des del cim baixem a un collet en direcció Nord. Seguim per una canal que agafem a la dreta del coll fins a trobar el corriol que porta al Frare Gros, una vegada allà baixem fins al coll entre el Dit i el Dit Inferior i arribarem altra vegada a la canal del Lloro. Una altra opció és anar cap al Coll de Port i baixar pel vessant Nord fins a Can Massana.
ressenyesfunklimbs.wordpress.com 