Diedre Almendariz al Pic del Martell

Ahir al Pic del Martell s’estava de luxe…Bon Nadal als que ens passem tot l’any de cara la paret i als que no també!

Continua la lectura de Diedre Almendariz al Pic del Martell

Anuncis

Suave es la Noche a la Pala Alta

El Montroig és una de les escoles de les Terres de Ponent, més clàssiques de l’època hivernal. Les vies són curtes però molt mantingudes i sobretot variades. Les distàncies d’aproximació i descens també són minses i depèn com ens organitzem, sempre hi ha la possibilitat de combinar vies.

Continua la lectura de Suave es la Noche a la Pala Alta

Directa del Senglar al Roget

El Roget és un bon pany de paret situat a sota de la cara sud del Pollegó Inferior. L’accés amb el cotxe és una mica complicat si no anem amb un 4×4, però hi ha un pàrquing a l’entrada de la pista i un altre abans d’arribar al dipòsit des d’on es comença a caminar.

Continua la lectura de Directa del Senglar al Roget

Cafè, copa i puro a la Roca Narieda

Ara que s’apropa el fred d’hivern convé buscar llocs ben solejats i resguardats del vent. Una bona opció és a Roca Narieda Sud, concretament al Tossal del Balinyó on podrem escalar molts metres de bona roca i gaudir d’uns bonics capvespres al cim.

Continua la lectura de Cafè, copa i puro a la Roca Narieda

Xemeneia UPS a la Paret de la Carda

Hi ha vies que amb el pas del temps es deixen de repetir. Per fer la Xemeneia UPS, vam dedicar moltes hores a netejar-la de bardisses. El recorregut es pot fer d’una tirada, el principi és el més delicat doncs és molt terròs, però a mesura que pugem trobem un veta de calcari boníssima que és un plaer escalar-la. Molt recomanable per a tardes d’estiu (portar material de jardineria per si de cas)

Continua la lectura de Xemeneia UPS a la Paret de la Carda

Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

Una encertada línia que uneix quatre esperons fins al peu de la via normal, en una de les zones més salvatges i solitàries del massís.

La normal de la Roca dels Aurons es va escalar per primera vegada en una època de postguerra en què es passava gana, que per arribar a peu de paret s’havien de dedicar dies abans a obrir camí, en què el material d’escalada no es podria anomenar així perquè senzillament no existia i es feia de forma casolana. Enguany aquesta via, és una demostració d’audàcia increïble, la que ajuda a trobar nous camins, la que fa que l’escalada montserratina sigui tan especial i única. Gràcies als Manresans Caselles, Rubiralta, Subirana, Serrat, Espunyes, i Puigarnau!, perquè el que vau fer no té preu.

Continua la lectura de Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

STAE a la Paret de Santa Cecília

La paret de Santa Cecília queda just al final del Serrat de Sant Jeroni oferint-nos un sistema de fissures, plaques i xemeneies espectaculars en un ambient formidable. Tant l’aproximació com el descens de les vies es força dur però val la pena fer la visita.

Continua la lectura de STAE a la Paret de Santa Cecília