Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

Una encertada línia que uneix quatre esperons fins al peu de la via normal, en una de les zones més salvatges i solitàries del massís.

La normal de la Roca dels Aurons es va escalar per primera vegada en una època de postguerra en què es passava gana, que per arribar a peu de paret s’havien de dedicar dies abans a obrir camí, en què el material d’escalada no es podria anomenar així perquè senzillament no existia i es feia de forma casolana. Enguany aquesta via, és una demostració d’audàcia increïble, la que ajuda a trobar nous camins, la que fa que l’escalada montserratina sigui tan especial i única. Gràcies als Manresans Caselles, Rubiralta, Subirana, Serrat, Espunyes, i Puigarnau!, perquè el que vau fer no té preu.

Continua la lectura de Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

Anuncis

Homo Montserratinus a la Roca d’en Sanhida

La Roca d’en Sanhida és un contrafort que està just a sota del Camell d’Ecos i la paret Nord d’Ecos. La via Homo Montserratinus és la clàssica de la zona, una via que segueix un variat sistema de fissures on destaca un flanqueig per sota un gran sostre al segon llarg i una excel·lent placa fissurada al darrer per acabar amb un somriure d’orella a orella.

Continua la lectura de Homo Montserratinus a la Roca d’en Sanhida

Galletas i Punta Mateo

El Mallo Firé és una d’aquelles proeses de la natura que per més que la visitis no et deixarà d’impressionar. La Galletas és una de les vies més clàssiques, oberta per Alberto Rabadá i Rafael Montaner l’any 1959 en honor a Francisco Ramón Abella alies “Galletas”, van haver de fer treballar-ho molt, fent un parell de bivacs, un d’ells penjats dels estreps i l’altre ja al coll per on es fa el descens.

Continua la lectura de Galletas i Punta Mateo

Villarig sortint per la Pecho Lobo

La Aguja Roja “La Remolacha”, ben apartada dels mítics Firé, Pison o la Visera ens ofereix tranquil·litat amb els típics bolos que produeixen una escalada ben curiosa. Les parets que hi ha per aquí no tenen gaire alçada però val la pena fer una visita per començar a endinsar-se en el terreny.

Continua la lectura de Villarig sortint per la Pecho Lobo

Prima a la Paret del Roget

La paret del Roget va ser la darrera en començar a tenir trepant, a primera vista es pot deduir la raó, es tracta d’una paret molt vertical i potser poc atractiva doncs està situada a la part baixa de la muntanya i l’ambient no és tan majestuós com altres racons de la zona. Per sortir del dubte, quedar ben satisfets (i torrats al sol), haurem d’escalar la via Prima.

Continua la lectura de Prima a la Paret del Roget

Via del Centenari a la Punta d’en Serreta

Escalar a la Cinglera més alta de la Mola sempre és gratificant, sobretot perquè per arribar farem una bona caminada i per què l’escalada és molt aèria i ens ofereix vistes extraordinàries del Vallés Occ. i el Massís de Montserrat. Altre dels avantatges de fer cim a La Mola és que a dalt trobem el Monestir Romanic de Sant Llorenç i la seva visita acabarà d’arrodonir la jornada. La via del Centenari és una via que tot i estar totalment equipada demana estar familiaritzat amb la zona i saber llegir la roca, sobretot als primers llargs. El gran al·licient és poder tastar el tram de roca bona que ens farà gaudir de valent.

Continua la lectura de Via del Centenari a la Punta d’en Serreta

Aresta Ribas al Puntal de l’Albarda

L’Albarda Castellana és una muntanya de 1.178 metres i és el cim més alt del Baix Llobregat. Aquesta zona de Montserrat sempre queda una mica lluny i l’aproximació és llarga, malgrat tot, la visita serà molt satisfactòria. L’Aresta Ribas al puntal de l’Albarda és una gran clàssica on predomina l’escalada de placa amb pressa petita que demana concentració, sobretot en els tres darrers llargs. Quina gran feina la d’en Ribas que la va obrir en solitari el mateix any que l’Aresta del Pollegó Oest, una sort poder escalar per primera vegada aquestes joies Montserratines.

Continua la lectura de Aresta Ribas al Puntal de l’Albarda