Cerdà-Pokorski (Variant Sastrecillo Valiente) a l’Elefant.

Heinz Pokorski i Joan Cerdà van ser una cordada cinc estrelles, junts van obrir vies llegendàries a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus durant la dècada dels 60. Aquestes gestes van servir per fer les primeres expedicions a Grenlàndia, Kènia, Patagònia…Van ser membres del Grup d’Alta Muntanya (GAM) del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya (SAM) del Centre Excursionista de Terrassa.

Anuncis

Atxis!! A l’Agulla de la Grip

Aquesta via d’escalada ens crida des del primer dia que la veiem, la gran fissura es veu tan lògica i bonica que sempre que la tens a prop penses, allà ha d’haver-hi quelcom autèntic. I així és!!

Mil·lennium al Serrat dels Monjos

El Dissabte l’aire era fred al Serrat dels Monjos, sort que aquest és un lloc ideal per l’hivern i no ens va molestar gaire. Per altra banda, cal tenir en compte que aquesta zona està regulada per la conservació de les aus, consulteu aquest web abans d’anar-hi.

Per amor a l’art a l’Albarda Castellana

L’Albarda Castellana és el cim més alt del Baix Llobregat, normalment es fa una primera visita caminant gràcies al seu fàcil accés. Aquesta vegada ho hem fet afegint una bona escalada, tot sortint dels llocs més transitats de la muntanya, descobrint les seves intimitats.

Esperó del Silenci a la Valldan

La Serra de Valldan és una d’aquelles raconades que enamoren, les parets fan una mena de circ, un oasi del qual no voldríem marxar mai. Quin tresor!

Xemeneia UPS a la Paret de la Carda

Hi ha vies que amb el pas del temps es deixen de repetir. Per fer la Xemeneia UPS, vam dedicar moltes hores a netejar-la de bardisses. El recorregut es pot fer d’una tirada, el principi és el més delicat doncs és molt terròs, però a mesura que pugem trobem un veta de calcari boníssima que és un plaer escalar-la. Molt recomanable per a tardes d’estiu (portar material de jardineria per si de cas)

Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

Una encertada línia que uneix quatre esperons fins al peu de la via normal, en una de les zones més salvatges i solitàries del massís.

La normal de la Roca dels Aurons es va escalar per primera vegada en una època de postguerra en què es passava gana, que per arribar a peu de paret s’havien de dedicar dies abans a obrir camí, en què el material d’escalada no es podria anomenar així perquè senzillament no existia i es feia de forma casolana. Enguany aquesta via, és una demostració d’audàcia increïble, la que ajuda a trobar nous camins, la que fa que l’escalada montserratina sigui tan especial i única. Gràcies als Manresans Caselles, Rubiralta, Subirana, Serrat, Espunyes, i Puigarnau!, perquè el que vau fer no té preu.