Aresta Brucs a la Vespa

Just a sota de la Bessona Inferior es troba l’Agulla de la Vespa. I l’Aresta Brucs és una de les seves vies, on s’ha d’escalar amb serenor per poder tastar la típica “finura montserratina”.

No estic segur sobre quin és l’origen del nom de l’agulla però un dia que anàvem a l’Agulla del Pinguï, vam escoltar un zumzeig molt fort de vespes, segurament és un lloc on sempre fan nius i és possible que sigui per això…

Continua la lectura de Aresta Brucs a la Vespa

Anuncis

Atxis!! A l’Agulla de la Grip

Aquesta via d’escalada ens crida des del primer dia que la veiem, la gran fissura es veu tan lògica i bonica que sempre que la tens a prop penses, allà ha d’haver-hi quelcom autèntic. I així és!!

Continua la lectura de Atxis!! A l’Agulla de la Grip

Mil·lennium al Serrat dels Monjos

El Dissabte l’aire era fred al Serrat dels Monjos, sort que aquest és un lloc ideal per l’hivern i no ens va molestar gaire. Per altra banda, cal tenir en compte que aquesta zona està regulada per la conservació de les aus, consulteu aquest web abans d’anar-hi.

Continua la lectura de Mil·lennium al Serrat dels Monjos

Suave es la Noche a la Pala Alta

El Montroig és una de les escoles de les Terres de Ponent, més clàssiques de l’època hivernal. Les vies són curtes però molt mantingudes i sobretot variades. Les distàncies d’aproximació i descens també són minses i depèn com ens organitzem, sempre hi ha la possibilitat de combinar vies.

Continua la lectura de Suave es la Noche a la Pala Alta

Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

Una encertada línia que uneix quatre esperons fins al peu de la via normal, en una de les zones més salvatges i solitàries del massís.

La normal de la Roca dels Aurons es va escalar per primera vegada en una època de postguerra en què es passava gana, que per arribar a peu de paret s’havien de dedicar dies abans a obrir camí, en què el material d’escalada no es podria anomenar així perquè senzillament no existia i es feia de forma casolana. Enguany aquesta via, és una demostració d’audàcia increïble, la que ajuda a trobar nous camins, la que fa que l’escalada montserratina sigui tan especial i única. Gràcies als Manresans Caselles, Rubiralta, Subirana, Serrat, Espunyes, i Puigarnau!, perquè el que vau fer no té preu.

Continua la lectura de Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

GEM als Plecs de la Vinya Nova

Els Plecs de la Vinya Nova a la Roca Gris són un bon pany de paret plena de vies ideals per a visitar durant les tardes d’estiu doncs a partir de les tres de la tarda hi ha ombra. La via GEM és una petita joia on trobarem roca de luxe i un grau molt amable. El descens es pot fer caminant, però normalment es fa per la via Urquiza-Olmo, ídem per la via Esparraguera i totes les de la zona.

Continua la lectura de GEM als Plecs de la Vinya Nova

Matalonga a la Castellassa de Can Torras

Les Xemeneies són les primeres ferides de les roques que s’aprofiten per escalar, la majoria de les primeres ascensions es fan per allí amb la tècnica de “Ramonage” que bé de la paraula francesa “Ramoneur” (Escura-Xemeneies).
La Castellassa de Can Torres té dues xemeneies ben definides, una enfront de l’altre, la primera que es va escalar va ser la Matalonga, i més tard es va obrir la X, que a l’arribar al Forat del Diable va a buscar la reunió de la Matalonga i la segona tirada és comuna. El llarg de la Matalonga és més exposat, però molt més bonic i salvatge.

Continua la lectura de Matalonga a la Castellassa de Can Torras