Mil·lennium al Serrat dels Monjos

El Dissabte l’aire era fred al Serrat dels Monjos, sort que aquest és un lloc ideal per l’hivern i no ens va molestar gaire. Per altra banda, cal tenir en compte que aquesta zona està regulada per la conservació de les aus, consulteu aquest web abans d’anar-hi.

Continua la lectura de Mil·lennium al Serrat dels Monjos

Anuncis

Diedre Almendariz al Pic del Martell

Ahir al Pic del Martell s’estava de luxe…Bon Nadal als que ens passem tot l’any de cara la paret i als que no també!

Continua la lectura de Diedre Almendariz al Pic del Martell

Per amor a l’art a l’Albarda Castellana

L’Albarda Castellana és el cim més alt del Baix Llobregat, normalment es fa una primera visita caminant gràcies al seu fàcil accés. Aquesta vegada ho hem fet afegint una bona escalada, tot sortint dels llocs més transitats de la muntanya, descobrint les seves intimitats.

Continua la lectura de Per amor a l’art a l’Albarda Castellana

Directa del Senglar al Roget

El Roget és un bon pany de paret situat a sota de la cara sud del Pollegó Inferior. L’accés amb el cotxe és una mica complicat si no anem amb un 4×4, però hi ha un pàrquing a l’entrada de la pista i un altre abans d’arribar al dipòsit des d’on es comença a caminar.

Continua la lectura de Directa del Senglar al Roget

Xemeneia UPS a la Paret de la Carda

Hi ha vies que amb el pas del temps es deixen de repetir. Per fer la Xemeneia UPS, vam dedicar moltes hores a netejar-la de bardisses. El recorregut es pot fer d’una tirada, el principi és el més delicat doncs és molt terròs, però a mesura que pugem trobem un veta de calcari boníssima que és un plaer escalar-la. Molt recomanable per a tardes d’estiu (portar material de jardineria per si de cas)

Continua la lectura de Xemeneia UPS a la Paret de la Carda

Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

Una encertada línia que uneix quatre esperons fins al peu de la via normal, en una de les zones més salvatges i solitàries del massís.

La normal de la Roca dels Aurons es va escalar per primera vegada en una època de postguerra en què es passava gana, que per arribar a peu de paret s’havien de dedicar dies abans a obrir camí, en què el material d’escalada no es podria anomenar així perquè senzillament no existia i es feia de forma casolana. Enguany aquesta via, és una demostració d’audàcia increïble, la que ajuda a trobar nous camins, la que fa que l’escalada montserratina sigui tan especial i única. Gràcies als Manresans Caselles, Rubiralta, Subirana, Serrat, Espunyes, i Puigarnau!, perquè el que vau fer no té preu.

Continua la lectura de Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

STAE a la Paret de Santa Cecília

La paret de Santa Cecília queda just al final del Serrat de Sant Jeroni oferint-nos un sistema de fissures, plaques i xemeneies espectaculars en un ambient formidable. Tant l’aproximació com el descens de les vies es força dur però val la pena fer la visita.

Continua la lectura de STAE a la Paret de Santa Cecília