Cerdà-Pokorski (Variant Sastrecillo Valiente) a l’Elefant.

Heinz Pokorski i Joan Cerdà van ser una cordada cinc estrelles, junts van obrir vies llegendàries a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus durant la dècada dels 60. Aquestes gestes van servir per fer les primeres expedicions a Grenlàndia, Kènia, Patagònia…Van ser membres del Grup d’Alta Muntanya (GAM) del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya (SAM) del Centre Excursionista de Terrassa.

Continua la lectura de Cerdà-Pokorski (Variant Sastrecillo Valiente) a l’Elefant.

Anuncis

Atxis!! A l’Agulla de la Grip

Aquesta via d’escalada ens crida des del primer dia que la veiem, la gran fissura es veu tan lògica i bonica que sempre que la tens a prop penses, allà ha d’haver-hi quelcom autèntic. I així és!!

Continua la lectura de Atxis!! A l’Agulla de la Grip

Mil·lennium al Serrat dels Monjos

El Dissabte l’aire era fred al Serrat dels Monjos, sort que aquest és un lloc ideal per l’hivern i no ens va molestar gaire. Per altra banda, cal tenir en compte que aquesta zona està regulada per la conservació de les aus, consulteu aquest web abans d’anar-hi.

Continua la lectura de Mil·lennium al Serrat dels Monjos

Per amor a l’art a l’Albarda Castellana

L’Albarda Castellana és el cim més alt del Baix Llobregat, normalment es fa una primera visita caminant gràcies al seu fàcil accés. Aquesta vegada ho hem fet afegint una bona escalada, tot sortint dels llocs més transitats de la muntanya, descobrint les seves intimitats.

Continua la lectura de Per amor a l’art a l’Albarda Castellana

Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

Una encertada línia que uneix quatre esperons fins al peu de la via normal, en una de les zones més salvatges i solitàries del massís.

La normal de la Roca dels Aurons es va escalar per primera vegada en una època de postguerra en què es passava gana, que per arribar a peu de paret s’havien de dedicar dies abans a obrir camí, en què el material d’escalada no es podria anomenar així perquè senzillament no existia i es feia de forma casolana. Enguany aquesta via, és una demostració d’audàcia increïble, la que ajuda a trobar nous camins, la que fa que l’escalada montserratina sigui tan especial i única. Gràcies als Manresans Caselles, Rubiralta, Subirana, Serrat, Espunyes, i Puigarnau!, perquè el que vau fer no té preu.

Continua la lectura de Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

STAE a la Paret de Santa Cecília

La paret de Santa Cecília queda just al final del Serrat de Sant Jeroni oferint-nos un sistema de fissures, plaques i xemeneies espectaculars en un ambient formidable. Tant l’aproximació com el descens de les vies es força dur però val la pena fer la visita.

Continua la lectura de STAE a la Paret de Santa Cecília

Homo Montserratinus a la Roca d’en Sanhida

La Roca d’en Sanhida és un contrafort que està just a sota del Camell d’Ecos i la paret Nord d’Ecos. La via Homo Montserratinus és la clàssica de la zona, una via que segueix un variat sistema de fissures on destaca un flanqueig per sota un gran sostre al segon llarg i una excel·lent placa fissurada al darrer per acabar amb un somriure d’orella a orella.

Continua la lectura de Homo Montserratinus a la Roca d’en Sanhida