Integral Temple del Sol, Anglada Guillamon al Faraó

El lloc és molt verge i tranquil, ja que té una aproximació molt llarga per una canal força empinada. La via es tope clàssica, han afegit algun parabolt de més però en general encara es manté l’essència de l’autentica i genuïna sensació d’estar realment escalant. La roca en alguns trams no és gaire bona i el llarg d’artificial és entretingut, amb tacs de fusta, caps de rebló, xapes ‘notifixis’…

Continua la lectura de Integral Temple del Sol, Anglada Guillamon al Faraó

Anuncis

Maneras de Vivir a la Serra de Busa

La Serra de Busa recorda molt a Montserrat, les seves cingleres formen parets molt verticals, de colors càlids i un bon decorat de boscos frondosos. L’escalada de vegades és una mica delicada, s’ha de tractar la roca amb molt sentiment i sensibilitat si volem avançar. Una descoberta que enlluernarà més d’un a ple hivern.

Continua la lectura de Maneras de Vivir a la Serra de Busa

Peus Negres a la Serra de Busa

Via molt ben trobada, d’aproximació curta i molt mantinguda, ideal per iniciar-se a la zona on cal tractar amb tendresa una roca que ve a ser un punt entremig de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El lloc és encantador i tot plegat convida a carregar piles per a seguir explorant els voltants.

Continua la lectura de Peus Negres a la Serra de Busa

Estereotip al Serrat dels Monjos

El Serrat dels Monjos és una zona de Montserrat bastant solitària i amb un atractiu estètic força peculiar. Alla trobarem vies que inevitablement seran sinuoses, buscant les parts menys herboses per tal de fer metres. La Estereotip es una d’elles, és una via molt nova i escalant tindrem molta sensació de trepitjar terreny verge, tot i així esta tenint molt d’èxit i comença a ser concorreguda, sobretot per gaudir de la part més alta on hi han tres llargs que ens proporcionaran bones vibracions.

Continua la lectura de Estereotip al Serrat dels Monjos

Lleida a la Roca dels Arcs

Una clàssica d’alt voltatge amb uns quants llargs de magnetisme extraordinàriament positiu. Via de traçat lògic, trobant les debilitats centrals de la sempre majestuosa Roca dels Arcs. Escalada molt vertical (mes del que sembla), atlètica, i mantinguda.

Continua la lectura de Lleida a la Roca dels Arcs

Esquivabolas a la Cajoleta

La Cajoleta és una agulla que hi ha tocant a la Canal del Migdia i sempre queda una mica oculta degut als seus veïns Montgrós, Plecs del Llibre, Talaies…Però a mes de ser la porta d’entrada a la regió d’Ecos és una agulla molt estètica. Com uns barrufets que volen pujar al sostre de casa seva, evitarem la cornisa del ‘bolet’ per la part esquerra, que a mes serà el llarg més bonic i interessant de la via.

Continua la lectura de Esquivabolas a la Cajoleta

Serrat – Torras a la Roca del Corb

La mescla de bon equipament, la pràctica de diferents tècniques i un llarg curt però amb una mica d’exposició, són les premisses, per a una excel·lent matinal de tardor i/o primavera.

Continua la lectura de Serrat – Torras a la Roca del Corb