Abierto hasta el atardecer al Serrat d’en Muntaner
Tornem a palpar roca després de la pandèmia, esperem no tornar al “confintament”. Aquesta via l’hem escalat força tranquils i amb soledat, cosa estranya aquests dies de mobilitat reduïda.
Continua llegint “Abierto hasta el atardecer al Serrat d’en Muntaner”
Jabato a l’Agulla Fàcil
Via salvatge i solitària, en el cor de la regió de Frares Encantats. L’escalada és fàcil, la roca és boníssima i les assegurances justes, que més es pot demanar?
Zoe del Mecanoscrit al Faraó
El temps ens ha respectat i hem pogut trepar acaronats per l’astre rei. Una bona caminada-escalada al Farao, un gran monòlit ple d’opcions per a tots els gustos.
Directa Correveidile al Pic del Martell
A finals de desembre en Jordi i jo vam abandonar en el primer llarg. Amb prou feines vaig arribar a la primera reunió de reblons, els primers metres són molt sostinguts i no col·locar bé les cordes em va passar factura. Ens va anar molt bé la retirada perquè ens hagués caigut un bon xàfec en el llarg més delicat i que enguany hem fet en artificial, ja que no tenim el grau per anar en lliure. Ha valgut la pena tornar-ho a provar doncs tot i no ser una de les millors vies de la zona sí que té algunes parts interessants.
Bukanan a la Roca dels Arcs
Una via ben maca que s’ha restaurat recentment i que ens permetrà gaudir d’una agradable escalada atlètica i “amb caloret”.
Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores
Una de les vies que tot Sant Llorentí ha d’escalar almenys una vegada. Sembla que ha estat aprofitada al màxim en lliure, els dos primers llargs serien de 6a/6b i el tercer li posen 7b…
Continua llegint “Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores”
