Mil·lennium al Serrat dels Monjos

El Dissabte l’aire era fred al Serrat dels Monjos, sort que aquest és un lloc ideal per l’hivern i no ens va molestar gaire. Per altra banda, cal tenir en compte que aquesta zona està regulada per la conservació de les aus, consulteu aquest web abans d’anar-hi.

Anuncis

Fanal Nocturn a Àger

Tibant fort en aquesta via que és una de les perles del Cap del Ras, a mesura que anàvem fent metres ens agradava més, tot i que no ens podíem distreure gaire doncs no volíem fer la baixada a les fosques. El premi va ser arribar al cim i contemplar els Pirineus ben nevats, un paisatge hipnotitzant que se’t queda gravat per sempre.

Diedre Almendariz al Pic del Martell

Ahir al Pic del Martell s’estava de luxe…Bon Nadal als que ens passem tot l’any de cara la paret i als que no també!

Per amor a l’art a l’Albarda Castellana

L’Albarda Castellana és el cim més alt del Baix Llobregat, normalment es fa una primera visita caminant gràcies al seu fàcil accés. Aquesta vegada ho hem fet afegint una bona escalada, tot sortint dels llocs més transitats de la muntanya, descobrint les seves intimitats.

Brothers Ruiz a la Pala Alta

És hivern, fa fred, estic cansat, he dormit poc, m’han fotut fora de la feina, la Marta m’ha dit que ja no m’estima… No hi ha excusa! has d’anar al Montroig. Si vols començar a grimpar i familiaritzar-te amb la zona aquesta via pot ser la més adient.

Suave es la Noche a la Pala Alta

El Montroig és una de les escoles de les Terres de Ponent, més clàssiques de l’època hivernal. Les vies són curtes però molt mantingudes i sobretot variades. Les distàncies d’aproximació i descens també són minses i depèn com ens organitzem, sempre hi ha la possibilitat de combinar vies.

Esperó del Silenci a la Valldan

La Serra de Valldan és una d’aquelles raconades que enamoren, les parets fan una mena de circ, un oasi del qual no voldríem marxar mai. Quin tresor!