Zoe del Mecanoscrit al Faraó

El temps ens ha respectat i hem pogut trepar acaronats per l’astre rei. Una bona caminada-escalada al Farao, un gran monòlit ple d’opcions per a tots els gustos.

Xapes Blaves a la Roca de les Onze Hores

Matinal a la primera cinglera de la Mola…o bé com fer tres llargs i tornar a casa a fer el piscolabis.

Pilar Central a la Paret del Doll

Una gran clàssica en un entorn salvatge i solitari. És la primera vegada que anem al Doll i ens ha agradat molt, tots els llargs de la via tenen algun al·licient.

Grimpanautes a la Miranda de les Bohigues

Escalada en placa vertical, presa petita, algun tram trencadet i moooolt aire entre xapa i xapa…Un viatge perillós, però recomanable si no ens deixem encandilar pel cant de les sirenes i trobem l’onada que ens mena a bon port.

Mil·lennium al Serrat dels Monjos

El Dissabte l’aire era fred al Serrat dels Monjos, sort que aquest és un lloc ideal per l’hivern i no ens va molestar gaire. Per altra banda, cal tenir en compte que aquesta zona està regulada per la conservació de les aus, consulteu aquest web abans d’anar-hi.

Fanal Nocturn a Àger

Tibant fort en aquesta via que és una de les perles del Cap del Ras, a mesura que anàvem fent metres ens agradava més, tot i que no ens podíem distreure gaire doncs no volíem fer la baixada a les fosques. El premi va ser arribar al cim i contemplar els Pirineus ben nevats, un paisatge hipnotitzant que se’t queda gravat per sempre.

Suave es la Noche a la Pala Alta

El Montroig és una de les escoles de les Terres de Ponent, més clàssiques de l’època hivernal. Les vies són curtes però molt mantingudes i sobretot variades. Les distàncies d’aproximació i descens també són minses i depèn com ens organitzem, sempre hi ha la possibilitat de combinar vies.

Directa del Senglar al Roget

El Roget és un bon pany de paret situat a sota de la cara sud del Pollegó Inferior. L’accés amb el cotxe és una mica complicat si no anem amb un 4×4, però hi ha un pàrquing a l’entrada de la pista i un altre abans d’arribar al dipòsit des d’on es comença a caminar.

Anglada-Guillamón, Pedraforca Sud

L’Anglada-Guillamón és probablement una de les primeres rutes obertes després de la Pany, i aprofita tota una fissura força evident.

Villarig sortint per la Pecho Lobo

La Aguja Roja “La Remolacha”, ben apartada dels mítics Firé, Pison o la Visera ens ofereix tranquil·litat amb els típics bolos que produeixen una escalada ben curiosa. Les parets que hi ha per aquí no tenen gaire alçada però val la pena fer una visita per començar a endinsar-se en el terreny.