Aresta Brucs a la Vespa

Just a sota de la Bessona Inferior es troba l’Agulla de la Vespa. I l’Aresta Brucs és una de les seves vies, on s’ha d’escalar amb serenor per poder tastar la típica “finura montserratina”.

No estic segur sobre quin és l’origen del nom de l’agulla però un dia que anàvem a l’Agulla del Pinguï, vam escoltar un zumzeig molt fort de vespes, segurament és un lloc on sempre fan nius i és possible que sigui per això…

Continua la lectura de Aresta Brucs a la Vespa

Anuncis

Per amor a l’art a l’Albarda Castellana

L’Albarda Castellana és el cim més alt del Baix Llobregat, normalment es fa una primera visita caminant gràcies al seu fàcil accés. Aquesta vegada ho hem fet afegint una bona escalada, tot sortint dels llocs més transitats de la muntanya, descobrint les seves intimitats.

Continua la lectura de Per amor a l’art a l’Albarda Castellana

Auqué-Muñoz del Ditet i Agulla Fàcil

Els Dits (La Mà de Déu) és un racó de Frares Encantats molt especial on l’escalada queda impregnada d’un ambient del mes autèntic i salvatge de tot el massís. La via Auqué-Muñoz es una amable Aresta Brucs que fàcilment podrem combinar amb altres vies de la zona i així gaudir de l’espectacle.

Continua la lectura de Auqué-Muñoz del Ditet i Agulla Fàcil

Sílvia a la Miranda de les Bohigues

Les Arestes Brucs són el millor terreny per iniciar-se en vies llargues on l’escalada té un caràcter més tradicional i no tan esportiu. Agulles, en general, és un lloc ideal per entrar a una nova dimensió on l’exposició i el compromís trenquen tots els esquemes.

Continua la lectura de Sílvia a la Miranda de les Bohigues

Aresta Brucs o Sorolla a Frares Encantats

L’Esvelta agulla del Dit amb la seva Aresta Brucs es un dels itineraris que tot Montserratí hauria de tenir un dia o altre al seu historial. Oberta l’Agost del 1955 per una bona colla d’escaladors de Sabadell, es conserva gairebé com la van deixar resultant un itinerari exposat on preval saber llegir la roca.

Continua la lectura de Aresta Brucs o Sorolla a Frares Encantats

Pirenaica a la Mamelluda

La Mamelluda, els pits que totes busquem quan estem endinsant-nos per aquest bonic lloc de Montserrat i també un reclam perfecte pels escaladors. La majoria de vies d’aquesta zona es mantenen gairebé com les van deixar els pioners, pràcticament netes, potser és per què les aproximacions són llargues i pesades (per arribar allà als anys 20 es trigava dos dies com a mínim!) però també perquè el col·lectiu d’escaladors ha sabut preservar aquest racó, conscients d’un tresor que no es pot pagar ni amb tot l’or del món.

Continua la lectura de Pirenaica a la Mamelluda