Diedre Almendariz al Pic del Martell

Ahir al Pic del Martell s’estava de luxe…Bon Nadal als que ens passem tot l’any de cara la paret i als que no també!

Continua la lectura de Diedre Almendariz al Pic del Martell

Anuncis

Prima a la Paret del Roget

La paret del Roget va ser la darrera en començar a tenir trepant, a primera vista es pot deduir la raó, es tracta d’una paret molt vertical i potser poc atractiva doncs està situada a la part baixa de la muntanya i l’ambient no és tan majestuós com altres racons de la zona. Per sortir del dubte, quedar ben satisfets (i torrats al sol), haurem d’escalar la via Prima.

Continua la lectura de Prima a la Paret del Roget

Càmara-Ollé a L’agulla CNT

L’origen del nom de l’agulla C.N.T no és un homenatge a la Confederació General de Treballadors ni al Club Natació Terrassa, sinó als primers a trepitjar el cim d’aquesta agulla: Capeta, Nubiola i Torres, també se l’anomena Agulla dels Tres però sembla que aquest nom és més aviat un filtre de la repressió franquista.

La Via Càmara-Ollé és una super clàssica dels anys 70 una època que es considera com l’avantsala del l’explosió de l’escalada lliure i també de popularització d’aquesta activitat a causa de l’augment del nivell adquisitiu de la classe treballadora. Una via molt exigent per escalar amb lògica i entrenar la vista per caçar els caps de burí que sovint es confonen amb el color de la roca.

Continua la lectura de Càmara-Ollé a L’agulla CNT

Punta de l’Estruch a la Paret de les onze hores

Curta però intensa, ambient agradable i salvatge, ideal per a tardes d’estiu. Ens trobem davant d’una grata sorpresa, una via que conta amb un bon grapat de bones característiques. L’original va per un primer llarg d’A3 que no s’acostuma a fer perquè la roca és molt terrosa, per tal de fer-la tota en lliure comencem per la variant Renom-Garcia.

Continua la lectura de Punta de l’Estruch a la Paret de les onze hores