Abierto hasta el atardecer al Serrat d’en Muntaner

Tornem a palpar roca després de la pandèmia, esperem no tornar al “confintament”. Aquesta via l’hem escalat força tranquils i amb soledat, cosa estranya aquests dies de mobilitat reduïda.

Zoe del Mecanoscrit al Faraó

El temps ens ha respectat i hem pogut trepar acaronats per l’astre rei. Una bona caminada-escalada al Farao, un gran monòlit ple d’opcions per a tots els gustos.

Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores

Una de les vies que tot Sant Llorentí ha d’escalar almenys una vegada. Sembla que ha estat aprofitada al màxim en lliure, els dos primers llargs serien de 6a/6b i el tercer li posen 7b…

Integral Whiskeria al Gegant Encantat

El Gegant Encantat és una de les roques més interessants de pujar de tot el massís de Montserrat i en concret de la Regió de Sant Jeroni. Les vistes que tenim mentre l’escalem i al cim, són realment encantadores.

Gavinódrom a les Roques Bessones

La via va per la cara oest i per això va bé escalar al matí si estem a l’estiu. Es tracta d’una de les vies més llargues de la zona, d’escalada variada, que ens permetrà fer moltes tècniques de progressió: placa, fissura, adherència, flanqueig…i tot en un entorn força tranquil.

Xapes Blaves a la Roca de les Onze Hores

Matinal a la primera cinglera de la Mola…o bé com fer tres llargs i tornar a casa a fer el piscolabis.

Normal de l’Agullola de Rupit

Una escalada molt lògica amb regust clàssic (exceptuant per l’equipament que s’ha afegit) i amb vistes magnífiques de la zona.

Mickey Mouse a la Roca Gris

L’afany oberturista provoca estralls…

Grimpanautes a la Miranda de les Bohigues

Escalada en placa vertical, presa petita, algun tram trencadet i moooolt aire entre xapa i xapa…Un viatge perillós, però recomanable si no ens deixem encandilar pel cant de les sirenes i trobem l’onada que ens mena a bon port.

Aresta Brucs a la Vespa

Just a sota de la Bessona Inferior es troba l’Agulla de la Vespa. I l’Aresta Brucs és una de les seves vies, on s’ha d’escalar amb serenor per poder tastar la típica “finura montserratina”.