Grimpanautes a la Miranda de les Bohigues

Escalada en placa vertical, presa petita, algun tram trencadet i moooolt aire entre xapa i xapa…Un viatge perillós, però recomanable si no ens deixem encandilar pel cant de les sirenes i trobem l’onada que ens mena a bon port.

Continua llegint “Grimpanautes a la Miranda de les Bohigues”

Aresta Brucs a la Vespa

Just a sota de la Bessona Inferior es troba l’Agulla de la Vespa. I l’Aresta Brucs és una de les seves vies, on s’ha d’escalar amb serenor per poder tastar la típica “finura montserratina”.

Continua llegint “Aresta Brucs a la Vespa”

Directa Incierta a la Gorra Marinera

La Gorra Marinera és l’agulla més propera a l’estació del Funicular de Sant Joan, moltes vegades ens hi fixem gràcies a l’ermita de Sant Jaume, que està situada al bell mig de l’agulla.

Continua llegint “Directa Incierta a la Gorra Marinera”

Cerdà-Pokorski (Variant Sastrecillo Valiente) a l’Elefant

Heinz Pokorski i Joan Cerdà van ser una cordada cinc estrelles, junts van obrir vies llegendàries a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus durant la dècada dels 60. Aquestes gestes van servir per fer les primeres expedicions a Grenlàndia, Kènia, Patagònia…Van ser membres del Grup d’Alta Muntanya (GAM) del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya (SAM) del Centre Excursionista de Terrassa.

Continua llegint “Cerdà-Pokorski (Variant Sastrecillo Valiente) a l’Elefant”

Per amor a l’art a l’Albarda Castellana

L’Albarda Castellana és el cim més alt del Baix Llobregat, normalment es fa una primera visita caminant gràcies al seu fàcil accés. Aquesta vegada ho hem fet afegint una bona escalada, tot sortint dels llocs més transitats de la muntanya, descobrint les seves intimitats.

Continua llegint “Per amor a l’art a l’Albarda Castellana”

Brothers Ruiz a la Pala Alta

És hivern, fa fred, estic cansat, he dormit poc, m’han fotut fora de la feina, la Marta m’ha dit que ja no m’estima… No hi ha excusa! has d’anar al Montroig. Si vols començar a grimpar i familiaritzar-te amb la zona aquesta via pot ser la més adient.

Continua llegint “Brothers Ruiz a la Pala Alta”

GEM als Plecs de la Vinya Nova

Els Plecs de la Vinya Nova a la Roca Gris són un bon pany de paret plena de vies ideals per a visitar durant les tardes d’estiu doncs a partir de les tres de la tarda hi ha ombra. La via GEM és una petita joia on trobarem roca de luxe i un grau molt amable. El descens es pot fer caminant, però normalment es fa per la via Urquiza-Olmo, ídem per la via Esparraguera i totes les de la zona.

Continua llegint “GEM als Plecs de la Vinya Nova”

Matalonga a la Castellassa de Can Torras

Les Xemeneies són les primeres ferides de les roques que s’aprofiten per escalar, la majoria de les primeres ascensions es fan per allí amb la tècnica de “Ramonage” que bé de la paraula francesa “Ramoneur” (Escura-Xemeneies).
La Castellassa de Can Torres té dues xemeneies ben definides, una enfront de l’altre, la primera que es va escalar va ser la Matalonga, i més tard es va obrir la X, que a l’arribar al Forat del Diable va a buscar la reunió de la Matalonga i la segona tirada és comuna. El llarg de la Matalonga és més exposat, però molt més bonic i salvatge.

Continua llegint “Matalonga a la Castellassa de Can Torras”

Color de rosa a la Castellassa

Amb la primavera ben entrada les escalades al sol ja no són tan amables i depèn com és preferible buscar l’ombra. La cara oest de la Castellassa és ideal per a escalar en dies calorosos i en un ambient molt aeri.

Continua llegint “Color de rosa a la Castellassa”