Etiqueta: Nord
Berta a la Roca de l’Ordiguer
Ens trobem a un dels llocs més bonics del Pirineu i el Prepirineu, qualsevol escalada per aquí és molt gratificant. Fa uns anys vam pujar per l’Anglada-Guillamón, enguany fem la Berta i ens quedem amb ganes de tornar…
Esperó Daikiri a la Falconera
Escalada love-climb a prop del mar, tot un gaudir pels sentits…
C.A.D.E a la Roca 92
El Centre Acadèmic d’Escalada va ser fundat l’any 1942 per Lluís Estasen, la finalitat del CADE va ser la formació de nous escaladors per evitar accidents i també formar un grup destacat d’alpinistes, impulsant la participació femenina.
La CADE a la Roca 92 és una de les moltes vies obertes per aquest grup. Quatre llargs exigents que ens faran treure el millor “savoir faire” a l’ombra de la Nord d’Agulles.
Xemeneia UPS a la Paret de la Carda
Hi ha vies que amb el pas del temps es deixen de repetir. Per fer la Xemeneia UPS, vam dedicar moltes hores a netejar-la de bardisses. El recorregut es pot fer d’una tirada, el principi és el més delicat doncs és molt terròs, però a mesura que pugem trobem un veta de calcari boníssima que és un plaer escalar-la. Molt recomanable per a tardes d’estiu (portar material de jardineria per si de cas)
Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons
Una encertada línia que uneix quatre esperons fins al peu de la via normal, en una de les zones més salvatges i solitàries del massís. La normal de la Roca dels Aurons es va escalar per primera vegada en una època de postguerra en què es passava gana, que per arribar a peu de paret s’havien de dedicar dies abans a obrir camí, en què el material d’escalada no es podria anomenar així perquè senzillament no existia i es feia de forma casolana. Enguany aquesta via, és una demostració d’audàcia increïble, la que ajuda a trobar nous camins, la que fa que l’escalada montserratina sigui tan especial i única. Gràcies als Manresans Caselles, Rubiralta, Subirana, Serrat, Espunyes, i Puigarnau!, perquè el que vau fer no té preu.
Continua llegint “Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons”
STAE a la Paret de Santa Cecília
La paret de Santa Cecília queda just al final del Serrat de Sant Jeroni oferint-nos un sistema de fissures, plaques i xemeneies espectaculars en un ambient formidable. Tant l’aproximació com el descens de les vies es força dur però val la pena fer la visita.
Directa Anglada-Guillamón al Pedraforca
La Cara Nord del Pedraforca imposa respecte, és una vessant on sovint cauen roques, on el grau deixa de tenir sentit i preval el compromís, aguditzar el sisè sentit, buscar la lògica…Per contra, l’escalada és desenvolupa en un ambient majestuós i a mesura que pugem metres quedem embriagats de tanta bellesa. L’Anglada-Guillamón és una clàssica amb majúscules i caixa alta, on haurem de fer unes bones caminades d’aproximació i descens combinades amb una escalada força exigent. Extremadament recomanable!
Normal o Vicenç Barbé a la Caputxa
La Caputxa junt amb la Mamelluda són les agulles que marquen la porta d’entrada a la part alta de la Regió de Frares encantats. La via Normal o Vicenç Barbé és una via fàcil però extremadament exposada on haurem de desplegar tots els sentits per desenvolupar-la amb èxit. El cim, resulta ser un magnífic punt de guaita de la canal ampla, i a més ens dóna una perspectiva poc habitual de la regió d’agulles.
La que no estava oberta a l’Agulla de les Dues Puntes
Una via interessant amb alguns punts negatius, que tot i així, no la desmereixen en la seva totalitat.
Continua llegint “La que no estava oberta a l’Agulla de les Dues Puntes”
