Etiqueta: Nord
Cerdà-Pokorski a la Roca de l’Ordiguer
Una de les clàssiques de la zona i a més, molt exigent i mantinguda de les que et demanen desplegar tot el “savoir-faire” per poder gaudir-la. A més, podem delectar-nos de la meravellosa natura que ens envolta, mentre escalem. Sense dubte, un dels llocs més bonics dels Països Catalans.
Continua llegint “Cerdà-Pokorski a la Roca de l’Ordiguer”Berta a la Roca de l’Ordiguer
Ens trobem a un dels llocs més bonics del Pirineu i el Prepirineu, qualsevol escalada per aquí és molt gratificant. Fa uns anys vam pujar per l’Anglada-Guillamón, enguany fem la Berta i ens quedem amb ganes de tornar…
Esperó Daikiri a la Falconera
Escalada love-climb a prop del mar, tot un gaudir pels sentits…
C.A.D.E a la Roca 92
El Centre Acadèmic d’Escalada va ser fundat l’any 1942 per Lluís Estasen, la finalitat del CADE va ser la formació de nous escaladors per evitar accidents i també formar un grup destacat d’alpinistes, impulsant la participació femenina.
La CADE a la Roca 92 és una de les moltes vies obertes per aquest grup. Quatre llargs exigents que ens faran treure el millor “savoir faire” a l’ombra de la Nord d’Agulles.
Xemeneia UPS a la Paret de la Carda
Hi ha vies que amb el pas del temps es deixen de repetir. Per fer la Xemeneia UPS, vam dedicar moltes hores a netejar-la de bardisses. El recorregut es pot fer d’una tirada, el principi és el més delicat doncs és molt terròs, però a mesura que pugem trobem un veta de calcari boníssima que és un plaer escalar-la. Molt recomanable per a tardes d’estiu (portar material de jardineria per si de cas)
Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons
Una encertada línia que uneix quatre esperons fins al peu de la via normal, en una de les zones més salvatges i solitàries del massís. La normal de la Roca dels Aurons es va escalar per primera vegada en una època de postguerra en què es passava gana, que per arribar a peu de paret s’havien de dedicar dies abans a obrir camí, en què el material d’escalada no es podria anomenar així perquè senzillament no existia i es feia de forma casolana. Enguany aquesta via, és una demostració d’audàcia increïble, la que ajuda a trobar nous camins, la que fa que l’escalada montserratina sigui tan especial i única. Gràcies als Manresans Caselles, Rubiralta, Subirana, Serrat, Espunyes, i Puigarnau!, perquè el que vau fer no té preu.
Continua llegint “Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons”