Desideratum a l’Agulla dels Espeleòlegs

Una bona opció per un matí d’estiu i descobrir nous racons de la muntanya. Aquesta via es relativament nova i força ben trobada, això si, cal anar amb el grau ben après.

Continua llegint “Desideratum a l’Agulla dels Espeleòlegs”

Abierto hasta el atardecer al Serrat d’en Muntaner

Tornem a palpar roca després de la pandèmia, esperem no tornar al “confintament”. Aquesta via l’hem escalat força tranquils i amb soledat, cosa estranya aquests dies de mobilitat reduïda.

Continua llegint “Abierto hasta el atardecer al Serrat d’en Muntaner”

Integral Whiskeria al Gegant Encantat

El Gegant Encantat és una de les roques més interessants de pujar de tot el massís de Montserrat i en concret de la Regió de Sant Jeroni. Les vistes que tenim mentre l’escalem i al cim, són realment encantadores.

Continua llegint “Integral Whiskeria al Gegant Encantat”

Gavinódrom a les Roques Bessones

La via va per la cara oest i per això va bé escalar al matí si estem a l’estiu. Es tracta d’una de les vies més llargues de la zona, d’escalada variada, que ens permetrà fer moltes tècniques de progressió: placa, fissura, adherència, flanqueig…i tot en un entorn força tranquil.

Continua llegint “Gavinódrom a les Roques Bessones”

Matalonga a la Castellassa de Can Torras

Les Xemeneies són les primeres ferides de les roques que s’aprofiten per escalar, la majoria de les primeres ascensions es fan per allí amb la tècnica de “Ramonage” que bé de la paraula francesa “Ramoneur” (Escura-Xemeneies).
La Castellassa de Can Torres té dues xemeneies ben definides, una enfront de l’altre, la primera que es va escalar va ser la Matalonga, i més tard es va obrir la X, que a l’arribar al Forat del Diable va a buscar la reunió de la Matalonga i la segona tirada és comuna. El llarg de la Matalonga és més exposat, però molt més bonic i salvatge.

Continua llegint “Matalonga a la Castellassa de Can Torras”

Centenària a l’Agulla 103

La Centenària és la via numero 100 oberta per Armand Ballart a més de coincidir que està al Serrat del Centenar. Es tracta d’una bona placa fàcil de grau però difícil de protegir, per tant només ens haurem de preocupar d’escalar i gaudir de la “finura” Montserratina. Al matí hi ha ombra i és ideal per fer la típica escalada-caminada pels encantadors Frares.

Continua llegint “Centenària a l’Agulla 103”

Color de rosa a la Castellassa

Amb la primavera ben entrada les escalades al sol ja no són tan amables i depèn com és preferible buscar l’ombra. La cara oest de la Castellassa és ideal per a escalar en dies calorosos i en un ambient molt aeri.

Continua llegint “Color de rosa a la Castellassa”

Villarig sortint per la Pecho Lobo

La Aguja Roja “La Remolacha”, ben apartada dels mítics Firé, Pison o la Visera ens ofereix tranquil·litat amb els típics bolos que produeixen una escalada ben curiosa. Les parets que hi ha per aquí no tenen gaire alçada però val la pena fer una visita per començar a endinsar-se en el terreny.

Continua llegint “Villarig sortint per la Pecho Lobo”

Integral Senda dels Àngels a la Portella Gran

Les Portelles, el pas d’entrada natural a la Regió d’Agulles. La via Integral Senda dels Àngels a la Portella gran és un recorregut que combina diverses vies: L’Eclipse, la Ravic i una tercera via sense dades. Una bona forma d’assolir el cim d’aquesta gran i erosionada agulla.

Continua llegint “Integral Senda dels Àngels a la Portella Gran”

Porretas als Cingles de la Porquerissa

Entre el Bages i el Vallès Occidental a la part nord de la Serralada Prelitoral es troba La Porquerisa, una petita balma que antigament servia per guardar el ramat de porcs que es treien a pasturar per la bona qualitat dels aglans de la zona.

Continua llegint “Porretas als Cingles de la Porquerissa”