Directa Correveidile al Pic del Martell

A finals de desembre en Jordi i jo vam abandonar en el primer llarg. Amb prou feines vaig arribar a la primera reunió de reblons, els primers metres són molt sostinguts i no col·locar bé les cordes em va passar factura. Ens va anar molt bé la retirada perquè ens hagués caigut un bon xàfec en el llarg més delicat i que enguany hem fet en artificial, ja que no tenim el grau per anar en lliure. Ha valgut la pena tornar-ho a provar doncs tot i no ser una de les millors vies de la zona sí que té algunes parts interessants.

Integral del Tabac al Montroig

Amb l’aiguabarreig del Noguera Pallaresa i el Segre als peus, escalem la via Integral del Tabac. Per fi podem esborrar de la llista aquesta via…

Diedre Almendariz al Pic del Martell

Ahir al Pic del Martell s’estava de luxe…Bon Nadal als que ens passem tot l’any de cara la paret i als que no també!

Directa del Senglar al Roget

El Roget és un bon pany de paret situat a sota de la cara sud del Pollegó Inferior. L’accés amb el cotxe és una mica complicat si no anem amb un 4×4, però hi ha un pàrquing a l’entrada de la pista i un altre abans d’arribar al dipòsit des d’on es comença a caminar.

Galletas i Punta Mateo

El Mallo Firé és una d’aquelles proeses de la natura que per més que la visitis no et deixarà d’impressionar. La Galletas és una de les vies més clàssiques, oberta per Alberto Rabadá i Rafael Montaner l’any 1959 en honor a Francisco Ramón Abella alies “Galletas”, van haver de fer treballar-ho molt, fent un parell de bivacs, un d’ells penjats dels estreps i l’altre ja al coll per on es fa el descens.

Ribes-Sabaté al Cilindre

Sant Llorenç de Montgai conegut pel seu embassament construït l’any 1930, és un entorn perfecte per gaudir de l’escalada amb el millor ambient del Pre-Pirineu Lleidatà. La via Ribes-Sabaté és tota una clàssica que conté passos de gran bellesa d’escalada lliure.

Escabroni Escapullini a la Miranda de Can Jorba

La Miranda de Can Jorba és un lloc ideal per a iniciar-se en escalada clàssica, tot i que sempre serà millor anar una mica rodats perquè té algun tram que altre bastant exigent. Aquesta via es una mica més dificultosa que la seva veïna Sol Solet, sobretot l’últim llarg on la sensació d’estar escalant es veurà realitzada.

Mas – Colomer a les Roques de Benet

Les Roques de Benet és una muntanya que es troba al municipi d’Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta. Un illot de grans dimensions amb parets molt verticals i atractives les miris per on les miris, un paratge encantador que ha embruixat, embruixa i embruixarà a més d’un.

Per gaudir més de l’escalada és recomanable fer-ho en èpoques que no faci molt fred doncs l’entorn és força ventós, el millor lloc per passar la nit és l’àrea de la Franqueta on disposarem d’aigua, lavabos i una zona d’estada coberta que ens pot anar molt bé en cas de pluja.

Colorantes Permitidos a l’Elefantet

l’Elefantet, és una agulla situada aprop del Monestir, el nom li ve per la forma i per la situació doncs queda just per sota de l’Elefant de Sant Benet. Tot recordant a la tendra imatge mare-fill/a i atrets pel sempre magnètic Montserrat, tenim al davant una escalada ferma i agradable a parts iguals.

Excàlibur al Puig del Martell

Degut a les nidificacions a la zona Central i dreta de la paret del Puig del Martell, ja no si pot escalar durant tot l’any. Això a contribuït a redescobrir vies que havien quedat oblidades; La Excàlibur esta en proces de re-equipament i actualment es una de les millors opcions, per seguir gaudint de passatges atlètics i ‘catxarrejar’ amb els encastadors.