Cafè, copa i puro a la Roca Narieda

Ara que s’apropa el fred d’hivern convé buscar llocs ben solejats i resguardats del vent. Una bona opció és a Roca Narieda Sud, concretament al Tossal del Balinyó on podrem escalar molts metres de bona roca i gaudir d’uns bonics capvespres al cim.

Anuncis

Aresta Ribas al Puntal de l’Albarda

L’Albarda Castellana és una muntanya de 1.178 metres i és el cim més alt del Baix Llobregat. Aquesta zona de Montserrat sempre queda una mica lluny i l’aproximació és llarga, malgrat tot, la visita serà molt satisfactòria. L’Aresta Ribas al puntal de l’Albarda és una gran clàssica on predomina l’escalada de placa amb pressa petita que demana concentració, sobretot en els tres darrers llargs. Quina gran feina la d’en Ribas que la va obrir en solitari el mateix any que l’Aresta del Pollegó Oest, una sort poder escalar per primera vegada aquestes joies Montserratines.

Directa Estel a la Roca Gran d’en Ferrús

La Serra d’Ensija es a la comarca del Berguedà i ens ofereix aquest magnífic itinerari envoltat de boscos de conte de fades i roca, molta roca. La via directa Estel es una lliçó d’escalada de L’Ignasi Cisa que la va obrir des de baix i en solitari l’any 1992, una classica exigent sobre un conglomerat bastant compacte que ens farà treure el millor de nosaltres.

Càmara-Ollé a L’agulla CNT

L’origen del nom de l’agulla C.N.T no és un homenatge a la Confederació General de Treballadors ni al Club Natació Terrassa, sinó als primers a trepitjar el cim d’aquesta agulla: Capeta, Nubiola i Torres, també se l’anomena Agulla dels Tres però sembla que aquest nom és més aviat un filtre de la repressió franquista.

La Via Càmara-Ollé és una super clàssica dels anys 70 una època que es considera com l’avantsala del l’explosió de l’escalada lliure i també de popularització d’aquesta activitat a causa de l’augment del nivell adquisitiu de la classe treballadora. Una via molt exigent per escalar amb lògica i entrenar la vista per caçar els caps de burí que sovint es confonen amb el color de la roca.

Estereotip al Serrat dels Monjos

El Serrat dels Monjos és una zona de Montserrat bastant solitària i amb un atractiu estètic força peculiar. Alla trobarem vies que inevitablement seran sinuoses, buscant les parts menys herboses per tal de fer metres. La Estereotip es una d’elles, és una via molt nova i escalant tindrem molta sensació de trepitjar terreny verge, tot i així esta tenint molt d’èxit i comença a ser concorreguda, sobretot per gaudir de la part més alta on hi han tres llargs que ens proporcionaran bones vibracions.

Pirenaic a la Mòmia

La Pirenaic es una via amb molt bona reputació, quan puges et dones comte de que la seva fama es correspon i ets sents molt satisfet d’haver fet cim. El que mes us pot agradar son els últims llargs que enllacen amb la Haus-Estrems per que son molt aeris, però els anteriors també son superbs i ens garanteixen una escalada realment autentica.

Chani al Penya-segat de la Falconera

Mar i muntanya, la victòria de l’amor. Aquesta via es un cocktail explosiu que ens carregara les bateries d’energia universal. La fusió d’aquests dos elements naturals i el grau de compromís de la travessa ens proporciona el secret essencial del mediterrani.