Del Tronc al Calderer

La gran paret nord del Pedraforca en ofereix moltes possibilitats i sense dubte asquesta es una bona opció per fer un bon combinat.

Pilié Fusté al Roc de Rumbau

Mooolt de fred a l’Alt Urgell, malgrat el sol hem escalat amb l’abric posat en més d’un llarg. Pero bé, ja se sap que vol dir això, any de neu any de bé de Déu!

Slastic al Morral de Penya Roja

Un primer tastet al “Half Dome” català, un lloc molt tranquil i solitari. Després de restaurar la via es van afegir més parabolts, però així i tot no està de més portar flotants, perquè hi ha força aire en alguns trams.

Cerdà-Pokorski a la Roca de l’Ordiguer

Una de les clàssiques de la zona i a més, molt exigent i mantinguda de les que et demanen desplegar tot el “savoir-faire” per poder gaudir-la. A més, podem delectar-nos de la meravellosa natura que ens envolta, mentre escalem. Sense dubte, un dels llocs més bonics dels Països Catalans.

Aresta Brucs a l’Agulla dels Ossos

Tope clàssica! Situada a un lloc tranquil per escalar i quedar ben satisfets. Ideal per treure la pols als flotants i vibrar amb els vells claus i filferros que hi ha al segon llarg.

Directíssima o GESAM als Plecs del Llibre

Gràcies al “confitament” descobrim noves rutes a prop de casa. Com el Vallès no hi ha res!

Tatanka Yotanka – Xemeneia Oest a l’Agulla de les Savines

Escalem a l’ombra de la cara Oest a l’agulla de les Savines, aquesta paret comença a l’Agulla del Ninet i acaba al coll de la Portella. La verticalitat i l’ambient aeri estan garantits.

Directa Correveidile al Pic del Martell

A finals de desembre en Jordi i jo vam abandonar en el primer llarg. Amb prou feines vaig arribar a la primera reunió de reblons, els primers metres són molt sostinguts i no col·locar bé les cordes em va passar factura. Ens va anar molt bé la retirada perquè ens hagués caigut un bon xàfec en el llarg més delicat i que enguany hem fet en artificial, ja que no tenim el grau per anar en lliure. Ha valgut la pena tornar-ho a provar doncs tot i no ser una de les millors vies de la zona sí que té algunes parts interessants.

Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores

Una de les vies que tot Sant Llorentí ha d’escalar almenys una vegada. Sembla que ha estat aprofitada al màxim en lliure, els dos primers llargs serien de 6a/6b i el tercer li posen 7b…

C.A.D.E a la Roca 92

El Centre Acadèmic d’Escalada va ser fundat l’any 1942 per Lluís Estasen, la finalitat del CADE va ser la formació de nous escaladors per evitar accidents i també formar un grup destacat d’alpinistes, impulsant la participació femenina.

La CADE a la Roca 92 és una de les moltes vies obertes per aquest grup. Quatre llargs exigents que ens faran treure el millor “savoir faire” a l’ombra de la Nord d’Agulles.