Aresta Brucs a l’Agulla dels Ossos

Tope clàssica! Situada a un lloc tranquil per escalar i quedar ben satisfets. Ideal per treure la pols als flotants i vibrar amb els vells claus i filferros que hi ha al segon llarg.

Directíssima o GESAM als Plecs del Llibre

Gràcies al “confitament” descobrim noves rutes a prop de casa. Com el Vallès no hi ha res!

Tatanka Yotanka – Xemeneia Oest a l’Agulla de les Savines

Escalem a l’ombra de la cara Oest a l’agulla de les Savines, aquesta paret comença a l’Agulla del Ninet i acaba al coll de la Portella. La verticalitat i l’ambient aeri estan garantits.

Directa Correveidile al Pic del Martell

A finals de desembre en Jordi i jo vam abandonar en el primer llarg. Amb prou feines vaig arribar a la primera reunió de reblons, els primers metres són molt sostinguts i no col·locar bé les cordes em va passar factura. Ens va anar molt bé la retirada perquè ens hagués caigut un bon xàfec en el llarg més delicat i que enguany hem fet en artificial, ja que no tenim el grau per anar en lliure. Ha valgut la pena tornar-ho a provar doncs tot i no ser una de les millors vies de la zona sí que té algunes parts interessants.

Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores

Una de les vies que tot Sant Llorentí ha d’escalar almenys una vegada. Sembla que ha estat aprofitada al màxim en lliure, els dos primers llargs serien de 6a/6b i el tercer li posen 7b…

C.A.D.E a la Roca 92

El Centre Acadèmic d’Escalada va ser fundat l’any 1942 per Lluís Estasen, la finalitat del CADE va ser la formació de nous escaladors per evitar accidents i també formar un grup destacat d’alpinistes, impulsant la participació femenina.

La CADE a la Roca 92 és una de les moltes vies obertes per aquest grup. Quatre llargs exigents que ens faran treure el millor “savoir faire” a l’ombra de la Nord d’Agulles.

STAE a la Paret de Santa Cecília

La paret de Santa Cecília queda just al final del Serrat de Sant Jeroni oferint-nos un sistema de fissures, plaques i xemeneies espectaculars en un ambient formidable. Tant l’aproximació com el descens de les vies es força dur però val la pena fer la visita.

Homo Montserratinus a la Roca d’en Sanhida

La Roca d’en Sanhida és un contrafort que està just a sota del Camell d’Ecos i la paret Nord d’Ecos. La via Homo Montserratinus és la clàssica de la zona, una via que segueix un variat sistema de fissures on destaca un flanqueig per sota un gran sostre al segon llarg i una excel·lent placa fissurada al darrer per acabar amb un somriure d’orella a orella.

Directa Anglada-Guillamón al Pedraforca

La Cara Nord del Pedraforca imposa respecte, és una vessant on sovint cauen roques, on el grau deixa de tenir sentit i preval el compromís, aguditzar el sisè sentit, buscar la lògica…Per contra, l’escalada és desenvolupa en un ambient majestuós i a mesura que pugem metres quedem embriagats de tanta bellesa. L’Anglada-Guillamón és una clàssica amb majúscules i caixa alta, on haurem de fer unes bones caminades d’aproximació i descens combinades amb una escalada força exigent. Extremadament recomanable!

Mas – Brullet al Serrat del Moro

El nom de Serrat del Moro se sap que prové de l’època de la invasió Musulmana, el cim servia de torre de guaita per observar els moviments de l’enemic fins que a finals del Segle VIII les tropes de l’exèrcit de Carlemany els va expulsar. Se situa just davant del Refugi de Santa Cecília, en 15-20 minuts ens podem situar a peu de via i el seu peculiar relleu és força diferent del que estem acostumats, sostres, fissures, blocs i relleixos li donen un toc alpí que convida l’escalada. La via Mas-Brullet és una de les clàssiques més estètiques de tota la muntanya i és de les primeres rutes obertes de la zona.