Etiqueta: V+/A1
Pilié Fusté al Roc de Rumbau
Mooolt de fred a l’Alt Urgell, malgrat el sol hem escalat amb l’abric posat en més d’un llarg. Pero bé, ja se sap que vol dir això, any de neu any de bé de Déu!
Continua llegint “Pilié Fusté al Roc de Rumbau”Slastic al Morral de Penya Roja
Un primer tastet al “Half Dome” català, un lloc molt tranquil i solitari. Després de restaurar la via es van afegir més parabolts, però així i tot no està de més portar flotants, perquè hi ha força aire en alguns trams.
Continua llegint “Slastic al Morral de Penya Roja”Cerdà-Pokorski a la Roca de l’Ordiguer
Una de les clàssiques de la zona i a més, molt exigent i mantinguda de les que et demanen desplegar tot el “savoir-faire” per poder gaudir-la. A més, podem delectar-nos de la meravellosa natura que ens envolta, mentre escalem. Sense dubte, un dels llocs més bonics dels Països Catalans.
Continua llegint “Cerdà-Pokorski a la Roca de l’Ordiguer”Aresta Brucs a l’Agulla dels Ossos
Tope clàssica! Situada a un lloc tranquil per escalar i quedar ben satisfets. Ideal per treure la pols als flotants i vibrar amb els vells claus i filferros que hi ha al segon llarg.
Directíssima o GESAM als Plecs del Llibre
Gràcies al “confitament” descobrim noves rutes a prop de casa. Com el Vallès no hi ha res!
Continua llegint “Directíssima o GESAM als Plecs del Llibre”
Tatanka Yotanka – Xemeneia Oest a l’Agulla de les Savines
Escalem a l’ombra de la cara Oest a l’agulla de les Savines, aquesta paret comença a l’Agulla del Ninet i acaba al coll de la Portella. La verticalitat i l’ambient aeri estan garantits.
Continua llegint “Tatanka Yotanka – Xemeneia Oest a l’Agulla de les Savines”
Directa Correveidile al Pic del Martell
A finals de desembre en Jordi i jo vam abandonar en el primer llarg. Amb prou feines vaig arribar a la primera reunió de reblons, els primers metres són molt sostinguts i no col·locar bé les cordes em va passar factura. Ens va anar molt bé la retirada perquè ens hagués caigut un bon xàfec en el llarg més delicat i que enguany hem fet en artificial, ja que no tenim el grau per anar en lliure. Ha valgut la pena tornar-ho a provar doncs tot i no ser una de les millors vies de la zona sí que té algunes parts interessants.
Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores
Una de les vies que tot Sant Llorentí ha d’escalar almenys una vegada. Sembla que ha estat aprofitada al màxim en lliure, els dos primers llargs serien de 6a/6b i el tercer li posen 7b…
Continua llegint “Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores”