Desideratum a l’Agulla dels Espeleòlegs

Una bona opció per un matí d’estiu i descobrir nous racons de la muntanya. Aquesta via es relativament nova i força ben trobada, això si, cal anar amb el grau ben après.

Álvarez-Navarro-Ayats al Cap de Mort

El Cap de Mort, tot un símbol amb molta història i llegenda. Escalar la via Álvarez, Ayats i Navarro i poder admirar el que aleshores va ser el nou invent del Jordi Álvarez, és un gran premi que s’ha de preservar perquè forma part del patrimoni cultural de l’escalada.

Rapsòdia en “Blues” a la Falconera

La Falconera és un oasi de tranquil·litat molt a prop de Barcelona, com més escalem per aquí, més encantats quedarem. La via Rapsòdia en “Blues” és la tercera via que es va obrir a l’indret i recorre molt encertadament els panys de paret més amables per arribar directes al cim.

Integral Senda dels Àngels a la Portella Gran

Les Portelles, el pas d’entrada natural a la Regió d’Agulles. La via Integral Senda dels Àngels a la Portella gran és un recorregut que combina diverses vies: L’Eclipse, la Ravic i una tercera via sense dades. Una bona forma d’assolir el cim d’aquesta gran i erosionada agulla.

Cervera-Raúl a la Talaia Gran

La Talaia, una esvelta agulla, la miris per on la miris sempre encanta, gràcies al seu lloc privilegiat. La via Cervera-Raúl no ens deixarà indiferents, ja que recorre tota la llarga aresta de forma elegant en un ambient immillorable. Una gran clàssica.

GEEB a la Cadireta del Diable

Un racó de Montserrat encantador amb una via de luxe, oberta als anys 60 i restaurada a la perfecció, llarga, mantinguda, variada… El sostre característic és visible des de molts punts i sempre ha generat admiració i atracció a totdon/hom.

Ja-Ro + Insoculòrum al Cavall Bernat

El Cavall Bernat de Sant Llorenç és un monòlit emblemàtic de l’escalada, un lloc on molts escaladors del Vallès s’inicien, sobretot per la via normal. De totes maneres cal visitar més sovint les altres vies que també són força interessants, com la combinació de la Ja-Ro i Variant Insoculòrum que mentre anem pujant ens oferiran unes bones vistes al Cap de Mort i al Massís de Montserrat.

Porretas als Cingles de la Porquerissa

Entre el Bages i el Vallès Occidental a la part nord de la Serralada Prelitoral es troba La Porquerisa, una petita balma que antigament servia per guardar el ramat de porcs que es treien a pasturar per la bona qualitat dels aglans de la zona.

Tutankamon al Cap del Faraó

El Cap del Faraó és un estètic esperó de la primera cinglera de la Mola que per la seva forma ens recorda a l’esfinx egípcia. La via Tutankamon s’ha convertit en una clàssica imprescindible i amb molt magnetisme on la dificultat no és elevada però tampoc val a badar.

Sánchez – Martínez a la Paret de Diables

La Paret de Diables és una gran muralla amb formes extraordinàries, verticalitat de principi a fi i carregada d’infinitat d’històries llegendàries. La via Sánchez – Martínez l’obren el novembre de 1970 (quin fred devia fer!) una setmana abans que la via G.A.M i es considera com una de les portes d’entrada a la paret. Molt recomanable pels trams de la part més alta, és sense dubte, una de les vies més boniques de Catalunya.