Diedre Gris a la Panxa del Bisbe

Via per fruir de l’autoprotecció, variada, amb roca molt bona i passatges estètics. Els tres llargs són una meravella. Molt recomanable!

Renom-Olmedo a la Paret de les Gaites

Via ideal per a tardes d’estiu, a l’ombra i ventet que corre per la canal. La paret de les Gaites també és una zona d’escalada esportiva, així doncs és possible que no estem sols.

Maneras de Vivir al Pic del Martell

Via molt variada d’escalada atlètica i passos estètics. Ben protegida als trams difícils i neta en els fàcils, amb moltes possibilitats per autoprotegir-nos.  

La Carla se’n va a la Selva a la Paret del Devessó

Malanyeu, situat al cor del Berguedà, esdevé un oasi de pau i tranquil·litat on trobarem una bona quantitat de vies que podrem escalar agradablement durant els mesos més freds.

Abierto hasta el atardecer al Serrat d’en Muntaner

Tornem a palpar roca després de la pandèmia, esperem no tornar al “confintament”. Aquesta via l’hem escalat força tranquils i amb soledat, cosa estranya aquests dies de mobilitat reduïda.

Bukanan a la Roca dels Arcs

Una via ben maca que s’ha restaurat recentment i que ens permetrà gaudir d’una agradable escalada atlètica i “amb caloret”.

Gavinódrom a les Roques Bessones

La via va per la cara oest i per això va bé escalar al matí si estem a l’estiu. Es tracta d’una de les vies més llargues de la zona, d’escalada variada, que ens permetrà fer moltes tècniques de progressió: placa, fissura, adherència, flanqueig…i tot en un entorn força tranquil.

Berta a la Roca de l’Ordiguer

Ens trobem a un dels llocs més bonics del Pirineu i el Prepirineu, qualsevol escalada per aquí és molt gratificant. Fa uns anys vam pujar per l’Anglada-Guillamón, enguany fem la Berta i ens quedem amb ganes de tornar…

Integral del Tabac al Montroig

Amb l’aiguabarreig del Noguera Pallaresa i el Segre als peus, escalem la via Integral del Tabac. Per fi podem esborrar de la llista aquesta via…

Serra d’or al Serrat de les Garrigoses

El dissabte a primera hora al pàrquing de les coves, feia un fred que pelava. El millor va ser trobar el caliu dels companys Aleix, Xavier i Ricard que anaven a la via “Alba Oi?”. Després de fer-la petar una mica, l’Aleix va marxar perquè tenia altres compromisos i la resta vam començar a caminar cap a les parets. A mesura que anàvem apropant-nos, deixàvem els núvols per sota i a dalt, el solet, ens acaronava dolçament. Per acabar la jornada de forma agradable, vàrem fer una bona excursioneta pel camí de les bateries.