Xemeneia UPS a la Paret de la Carda

Hi ha vies que amb el pas del temps es deixen de repetir. Per fer la Xemeneia UPS, vam dedicar moltes hores a netejar-la de bardisses. El recorregut es pot fer d’una tirada, el principi és el més delicat doncs és molt terròs, però a mesura que pugem trobem un veta de calcari boníssima que és un plaer escalar-la. Molt recomanable per a tardes d’estiu (portar material de jardineria per si de cas)

Continua la lectura de Xemeneia UPS a la Paret de la Carda

Anuncis

Matalonga a la Castellassa de Can Torras

Les Xemeneies són les primeres ferides de les roques que s’aprofiten per escalar, la majoria de les primeres ascensions es fan per allí amb la tècnica de “Ramonage” que bé de la paraula francesa “Ramoneur” (Escura-Xemeneies).
La Castellassa de Can Torres té dues xemeneies ben definides, una enfront de l’altre, la primera que es va escalar va ser la Matalonga, i més tard es va obrir la X, que a l’arribar al Forat del Diable va a buscar la reunió de la Matalonga i la segona tirada és comuna. El llarg de la Matalonga és més exposat, però molt més bonic i salvatge.

Continua la lectura de Matalonga a la Castellassa de Can Torras

Anglada-Guillamón, Pedraforca Sud

L’Anglada-Guillamón és probablement una de les primeres rutes obertes després de la Pany, i aprofita tota una fissura que va de dalt a baix. Posteriorment s’ha fet una restauració a la part de baix i s’han afegit parabolts.

Continua la lectura de Anglada-Guillamón, Pedraforca Sud

Galletas i Punta Mateo

El Mallo Firé és una d’aquelles proeses de la natura que per més que la visitis no et deixarà d’impressionar. La Galletas és una de les vies més clàssiques, oberta per Alberto Rabadá i Rafael Montaner l’any 1959 en honor a Francisco Ramón Abella alies “Galletas”, van haver de fer treballar-ho molt, fent un parell de bivacs, un d’ells penjats dels estreps i l’altre ja al coll per on es fa el descens.

Continua la lectura de Galletas i Punta Mateo

TIM a la Paret de Sant Jeroni

Una espectacular xemeneia, que puja al punt més alt de la muntanya. La via més llarga que podem fer a Montserrat amb tècnica de ramonage.

Continua la lectura de TIM a la Paret de Sant Jeroni

Sánchez – Martínez a la Paret de Diables

La Paret de Diables és una gran muralla amb formes extraordinàries, verticalitat de principi a fi i carregada d’infinitat d’històries llegendàries. La via Sánchez – Martínez l’obren el novembre de 1970 (quin fred devia fer!) una setmana abans que la via G.A.M i es considera com una de les portes d’entrada a la paret. Molt recomanable pels trams de la part més alta, és sense dubte, una de les vies més boniques de Catalunya.

Continua la lectura de Sánchez – Martínez a la Paret de Diables