Pirenaic a la Mòmia

La Pirenaic es una via amb molt bona reputació, quan puges et dones comte de que la seva fama es correspon i ets sents molt satisfet d’haver fet cim. 

Aproximació:
Anem cap al Refugi / Ermita de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). En breu passem per sota l’aresta de l’Elefant i a uns metres mes trobarem un corriol a mà dreta que haurem de flanquejar, fins arribar mes o menys al coll entre la Mòmia i la Momieta.

Llarg 1 (V)
El llarg comença al mateix lloc on hi ha la via Santacana, però enlloc de tirar recte amunt, anirem flanquejant assegurant-nos des d’una alzina, uns passos elegants ens condueixen fins a un “ull” característic de Montserrat, on farem la reunió en el replà. Haurem d’anar amb comte, sobretot anant de segon per que la possible caiguda provocaria un fort pendul.

Llarg 2 (Ae, 6a)
En aquest tram haurem de fer servir els estreps, començarem superant un bon sostre i desprès continuarem recte amunt, haurem de preveure els cordinos molt fins per que hi han alguns burins antics en els quals no entren els mosquetons.

Llarg 3 (Ae/V+)
En artificial, tot recte per una placa on ens trobarem algun tram sense equipar i haurem de fer una mica de bricolatge. Desprès s’arriba a una fissura on podrem fer servir els fissurers i escalar amb classe mitjançant la tècnica de diedre.

Llarg 4 (V+)
Seguim pel diedre, el pas mes difícil esta al principi, sortint de la reunió hi ha un sostret que té bon cantell, però tot i així haurem d’anar amb comte i assegurar el pas palpant be la roca. La reunió es comuna amb la via Haus-Estrems.

Llarg 5 (IV+)
Des d’aquí tot canvia bastant, la reunió ens permet descansar doncs es bastant gran. Per fer el llarg sortim horitzontalment a la dreta per anar a buscar un llastra desenganxada, es un tram sense gaires assegurances, es molt impressionant però es fàcil d’escalar. Quan acaba aquesta primera llastra encara ens quedaran uns fantàstics metres per una altre llastra mes petita que escalarem en bavaresa.

Llarg 6 (IV)
Sortim cap a l’esquerra per una placa excel·lent, es un tram que gairebé sense-equipar, però es pot auto-protegir molt be. Cercant la traça lògica anirem perdent verticalitat fins arribar al cim.

Descens:
Cal anar cap a la vessant nord on un cable ben gruixut ens apropa a instal·lació d’un ràpel que unint dues cordes de 60 m. ens deixa un altre cop a peu de via.