Atxis!! A l’Agulla de la Grip

Aquesta via d’escalada ens crida des del primer dia que la veiem, la gran fissura es veu tan lògica i bonica que sempre que la tens a prop penses, allà ha d’haver-hi quelcom autèntic. I així és!!

Continua llegint “Atxis!! A l’Agulla de la Grip”

Centenària a l’Agulla 103

La Centenària és la via numero 100 oberta per Armand Ballart a més de coincidir que està al Serrat del Centenar. Es tracta d’una bona placa fàcil de grau però difícil de protegir, per tant només ens haurem de preocupar d’escalar i gaudir de la “finura” Montserratina. Al matí hi ha ombra i és ideal per fer la típica escalada-caminada pels encantadors Frares.

Continua llegint “Centenària a l’Agulla 103”

Aresta Brucs o Sorolla a Frares Encantats

L’Esvelta agulla del Dit amb la seva Aresta Brucs es un dels itineraris que tot Montserratí hauria de tenir un dia o altre al seu historial. Oberta l’Agost del 1955 per una bona colla d’escaladors de Sabadell, es conserva gairebé com la van deixar resultant un itinerari exposat on preval saber llegir la roca.

Continua llegint “Aresta Brucs o Sorolla a Frares Encantats”

Normal o Vicenç Barbé a la Caputxa

La Caputxa junt amb la Mamelluda són les agulles que marquen la porta d’entrada a la part alta de la Regió de Frares encantats. La via Normal o Vicenç Barbé és una via fàcil però extremadament exposada on haurem de desplegar tots els sentits per desenvolupar-la amb èxit. El cim, resulta ser un magnífic punt de guaita de la canal ampla, i a més ens dóna una perspectiva poc habitual de la regió d’agulles.

Continua llegint “Normal o Vicenç Barbé a la Caputxa”

Pirenaica a la Mamelluda

La Mamelluda, els pits que totes busquem quan estem endinsant-nos per aquest bonic lloc de Montserrat i també un reclam perfecte pels escaladors. La majoria de vies d’aquesta zona es mantenen gairebé com les van deixar els pioners, pràcticament netes, potser és per què les aproximacions són llargues i pesades (per arribar allà als anys 20 es trigava dos dies com a mínim!) però també perquè el col·lectiu d’escaladors ha sabut preservar aquest racó, conscients d’un tresor que no es pot pagar ni amb tot l’or del món.

Continua llegint “Pirenaica a la Mamelluda”

l’Esperó de Llebeig o lo Somni de Sant Joan al Bisbe

l’Imponent i majestuós Bisbe, l’autèntica porta de Frares encantats. Explica la llegenda que els Frares en realitat són religiosos convertits en pedra, castigats per Déu a causa dels seus pecats. La història va ser una font d’inspiració per a Apel·les Mestres, que els dedicà una poesia, centrada en els suposats pecats que van cometre els eclesiàstics. Aquí us deixem un fragment:

“ Volen cridar: “perdó!”, volen cridar: “clemència!”, però mai surt el crit d’aquelles goles ertes; tant com no en sortirà viuran en penitència.”

Continua llegint “l’Esperó de Llebeig o lo Somni de Sant Joan al Bisbe”

La GAM del Bisbe

La Cara Nord de Frares Encantats mai ens deixarà mai indiferents, es tracta d’un dels racons mes bonics i solitaris de tot el massis. El Bisbe es una de les roques mes emblemàtiques degut a la seva verticalitat, escalar la seva aresta per la via GAM se’ns farà difícil d’oblidar per les bones sensacions que viurem.

Continua llegint “La GAM del Bisbe”