Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores

Una de les vies que tot Sant Llorentí ha d’escalar almenys una vegada. Sembla que ha estat aprofitada al màxim en lliure, els dos primers llargs serien de 6a/6b i el tercer li posen 7b…

Xapes Blaves a la Roca de les Onze Hores

Matinal a la primera cinglera de la Mola…o bé com fer tres llargs i tornar a casa a fer el piscolabis.

Xemeneia UPS a la Paret de la Carda

Hi ha vies que amb el pas del temps es deixen de repetir. Per fer la Xemeneia UPS, vam dedicar moltes hores a netejar-la de bardisses. El recorregut es pot fer d’una tirada, el principi és el més delicat doncs és molt terròs, però a mesura que pugem trobem un veta de calcari boníssima que és un plaer escalar-la. Molt recomanable per a tardes d’estiu (portar material de jardineria per si de cas)

Matalonga a la Castellassa de Can Torras

Les Xemeneies són les primeres ferides de les roques que s’aprofiten per escalar, la majoria de les primeres ascensions es fan per allí amb la tècnica de “Ramonage” que bé de la paraula francesa “Ramoneur” (Escura-Xemeneies).
La Castellassa de Can Torres té dues xemeneies ben definides, una enfront de l’altre, la primera que es va escalar va ser la Matalonga, i més tard es va obrir la X, que a l’arribar al Forat del Diable va a buscar la reunió de la Matalonga i la segona tirada és comuna. El llarg de la Matalonga és més exposat, però molt més bonic i salvatge.

Color de rosa a la Castellassa

Amb la primavera ben entrada les escalades al sol ja no són tan amables i depèn com és preferible buscar l’ombra. La cara oest de la Castellassa és ideal per a escalar en dies calorosos i en un ambient molt aeri.

Rapsòdia en “Blues” a la Falconera

La Falconera és un oasi de tranquil·litat molt a prop de Barcelona, com més escalem per aquí, més encantats quedarem. La via Rapsòdia en “Blues” és la tercera via que es va obrir a l’indret i recorre molt encertadament els panys de paret més amables per arribar directes al cim.

Julianillos Muertos a la Miranda de la Falconera

La Miranda de la Falconera té menys alçada que la seva veïna, no obstant les seves parets contenen algunes rutes que aprofiten molt bé la seva llargada. Dona la sensació que les vies són menys visitades, aventura romàntica garantida.

Via del Centenari a la Punta d’en Serreta

Escalar a la Cinglera més alta de la Mola sempre és gratificant, sobretot perquè per arribar farem una bona caminada i per què l’escalada és molt aèria i ens ofereix vistes extraordinàries del Vallés Occ. i el Massís de Montserrat. Altre dels avantatges de fer cim a La Mola és que a dalt trobem el Monestir Romanic de Sant Llorenç i la seva visita acabarà d’arrodonir la jornada. La via del Centenari és una via que tot i estar totalment equipada demana estar familiaritzat amb la zona i saber llegir la roca, sobretot als primers llargs. El gran al·licient és poder tastar el tram de roca bona que ens farà gaudir de valent.

Ja-Ro + Insoculòrum al Cavall Bernat

El Cavall Bernat de Sant Llorenç és un monòlit emblemàtic de l’escalada, un lloc on molts escaladors del Vallès s’inicien, sobretot per la via normal. De totes maneres cal visitar més sovint les altres vies que també són força interessants, com la combinació de la Ja-Ro i Variant Insoculòrum que mentre anem pujant ens oferiran unes bones vistes al Cap de Mort i al Massís de Montserrat.

Normal a La Castellassa de Can Torras

Aquest gran monòlit ha patit molts canvis als llarg dels anys, ja se sap que la roca de tipus conglomerat és la que es desfà més ràpid, però és en la part de més duresa, concretament en el cim més alt, on el 7 d’Agost del 2007 va caure un llamp que va provocar una enorme fractura a la roca i va afectar totes les vies que acaben en aquest punt. La via Normal és una gran clàssica que sempre ens aportarà bones vibracions.