Esperó Freixas-Peres als Plecs del Llibre

Via oberta l’any 1978 per escaladors sabadellencs i posteriorment reequipada amb encert. Escalada curta però contundent i variada, una ruta clàssica de la zona.

Continua llegint “Esperó Freixas-Peres als Plecs del Llibre”

Renom-Olmedo a la Paret de les Gaites

Via ideal per a tardes d’estiu, a l’ombra i ventet que corre per la canal. La paret de les Gaites també és una zona d’escalada esportiva, així doncs és possible que no estem sols.

Continua llegint “Renom-Olmedo a la Paret de les Gaites”

Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores

Una de les vies que tot Sant Llorentí ha d’escalar almenys una vegada. Sembla que ha estat aprofitada al màxim en lliure, els dos primers llargs serien de 6a/6b i el tercer li posen 7b…

Continua llegint “Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores”

Xemeneia UPS a la Paret de la Carda

Hi ha vies que amb el pas del temps es deixen de repetir. Per fer la Xemeneia UPS, vam dedicar moltes hores a netejar-la de bardisses. El recorregut es pot fer d’una tirada, el principi és el més delicat doncs és molt terròs, però a mesura que pugem trobem un veta de calcari boníssima que és un plaer escalar-la. Molt recomanable per a tardes d’estiu (portar material de jardineria per si de cas)

Continua llegint “Xemeneia UPS a la Paret de la Carda”

Matalonga a la Castellassa de Can Torras

Les Xemeneies són les primeres ferides de les roques que s’aprofiten per escalar, la majoria de les primeres ascensions es fan per allí amb la tècnica de “Ramonage” que bé de la paraula francesa “Ramoneur” (Escura-Xemeneies).
La Castellassa de Can Torres té dues xemeneies ben definides, una enfront de l’altre, la primera que es va escalar va ser la Matalonga, i més tard es va obrir la X, que a l’arribar al Forat del Diable va a buscar la reunió de la Matalonga i la segona tirada és comuna. El llarg de la Matalonga és més exposat, però molt més bonic i salvatge.

Continua llegint “Matalonga a la Castellassa de Can Torras”

Color de rosa a la Castellassa

Amb la primavera ben entrada les escalades al sol ja no són tan amables i depèn com és preferible buscar l’ombra. La cara oest de la Castellassa és ideal per a escalar en dies calorosos i en un ambient molt aeri.

Continua llegint “Color de rosa a la Castellassa”

Rapsòdia en “Blues” a la Falconera

La Falconera és un oasi de tranquil·litat molt a prop de Barcelona, com més escalem per aquí, més encantats quedarem. La via Rapsòdia en “Blues” és la tercera via que es va obrir a l’indret i recorre molt encertadament els panys de paret més amables per arribar directes al cim.

Continua llegint “Rapsòdia en “Blues” a la Falconera”

Julianillos Muertos a la Miranda de la Falconera

La Miranda de la Falconera té menys alçada que la seva veïna, no obstant les seves parets contenen algunes rutes que aprofiten molt bé la seva llargada. Dona la sensació que les vies són menys visitades, aventura romàntica garantida.

Continua llegint “Julianillos Muertos a la Miranda de la Falconera”