Aquesta és la típica via que sempre que passes pel costat et fixes en ella i penses que algun dia la faràs, però mai veus el moment fins que arriba. Nosaltres la vàrem combinar amb altres de la zona, val la pena l’excursió.
Si recordeu el rapel de l’Agulla de l’Arbret tindreu present una bona fissura que ratlla el monòlit de dalt a baix. Els darrers metres corresponen a la Xemeneia Est, suposada la via normal de l’agulla. Quelcom semblant trobareu al cantó oposat, en realitat, no hi ha dades precises de si van pujar primer per un vessant o per l’altre.
Sense dubte aquesta és una de les agulles més fascinants de la regió, segurament aquest encant va motivar als primers a pujar. Entre ells hi havia la Carme Romeu Pecci, una gran pionera que va obrir camí a moltes generacions de dones alpinistes.
Amb en Jordi Ceballos (RocaCalenta) hem restaurat aquesta bonica via, tots els parabolts i xapes inoxidables han estat donats gratuïtament dins el 10è aniversari de Kop de Gas, i un pitó que hem deixat a la primera tirada ha estat cortesia del Jordi Cuevas.
Ruta oberta en un dels racons més oblidats pels escaladors i que gràcies al confinament se li està traient tot el potencial. La via es de les més llargues de la Mola i segurament acabarà sent una de les clàssiques de la zona.
Via oberta l’any 1978 per escaladors sabadellencs i posteriorment reequipada amb encert. Escalada curta però contundent i variada, una ruta clàssica de la zona.
ressenyesfunklimbs.wordpress.com 
