Pilié Fusté al Roc de Rumbau

Mooolt de fred a l’Alt Urgell, malgrat el sol hem escalat amb l’abric posat en més d’un llarg. Pero bé, ja se sap que vol dir això, any de neu any de bé de Déu!

Cerdà-Pokorski a la Roca de l’Ordiguer

Una de les clàssiques de la zona i a més, molt exigent i mantinguda de les que et demanen desplegar tot el “savoir-faire” per poder gaudir-la. A més, podem delectar-nos de la meravellosa natura que ens envolta, mentre escalem. Sense dubte, un dels llocs més bonics dels Països Catalans.

Bukanan a la Roca dels Arcs

Una via ben maca que s’ha restaurat recentment i que ens permetrà gaudir d’una agradable escalada atlètica i “amb caloret”.

Berta a la Roca de l’Ordiguer

Ens trobem a un dels llocs més bonics del Pirineu i el Prepirineu, qualsevol escalada per aquí és molt gratificant. Fa uns anys vam pujar per l’Anglada-Guillamón, enguany fem la Berta i ens quedem amb ganes de tornar…

Barriere Alfonso a la Punta Ferrusola

La Vall de Boí, al cor dels Pirineus, és un paradís pels amants de l’escalada tradicional.

Pilar Central a la Paret del Doll

Una gran clàssica en un entorn salvatge i solitari. És la primera vegada que anem al Doll i ens ha agradat molt, tots els llargs de la via tenen algun al·licient.

Integral del Tabac al Montroig

Amb l’aiguabarreig del Noguera Pallaresa i el Segre als peus, escalem la via Integral del Tabac. Per fi podem esborrar de la llista aquesta via…

Fanal Nocturn a Àger

Tibant fort en aquesta via que és una de les perles del Cap del Ras, a mesura que anàvem fent metres ens agradava més, tot i que no ens podíem distreure gaire doncs no volíem fer la baixada a les fosques. El premi va ser arribar al cim i contemplar els Pirineus ben nevats, un paisatge hipnotitzant que se’t queda gravat per sempre.

Brothers Ruiz a la Pala Alta

És hivern, fa fred, estic cansat, he dormit poc, m’han fotut fora de la feina, la Marta m’ha dit que ja no m’estima… No hi ha excusa! has d’anar al Montroig. Si vols començar a grimpar i familiaritzar-te amb la zona aquesta via pot ser la més adient.

Suave es la Noche a la Pala Alta

El Montroig és una de les escoles de les Terres de Ponent, més clàssiques de l’època hivernal. Les vies són curtes però molt mantingudes i sobretot variades. Les distàncies d’aproximació i descens també són minses i depèn com ens organitzem, sempre hi ha la possibilitat de combinar vies.