Camí del Tró al Pollegó Inferior

En Gyula i jo fem una escapada a la cara sud del Pollegó Inferior, avui és dijous i la muntanya està molt solitària, tan sols hem trobat un grupet de senderistes i un parell de cordades en tot el dia. Escalem aquesta via que enguany és una de les més clàssiques.

Pany-Ferrera al Sentinella

Via amb regust clàssic, de les que algun dia o altre acabes escalant com a bon Montserratí.

CADE a l’Agulla Centenar

La CADE a l’Agulla del Centenar va caure al segón intent aquest dissabte, la primera vegada que vam anar ens va ploure i vam baixar al primer llarg. Pràcticament no hi han segurs però tots els flotants que es possen queden a proba de bomba. La roca en general es bona… Convida a repetir!

Tatanka Yotanka – Xemeneia Oest a l’Agulla de les Savines

Escalem a l’ombra de la cara Oest a l’agulla de les Savines, aquesta paret comença a l’Agulla del Ninet i acaba al coll de la Portella. La verticalitat i l’ambient aeri estan garantits.

Desideratum a l’Agulla dels Espeleòlegs

Una bona opció per un matí d’estiu i descobrir nous racons de la muntanya. Aquesta via es relativament nova i força ben trobada, això si, cal anar amb el grau ben après.

Abierto hasta el atardecer al Serrat d’en Muntaner

Tornem a palpar roca després de la pandèmia, esperem no tornar al “confintament”. Aquesta via l’hem escalat força tranquils i amb soledat, cosa estranya aquests dies de mobilitat reduïda.

Jabato a l’Agulla Fàcil

Via salvatge i solitària, en el cor de la regió de Frares Encantats. L’escalada és fàcil, la roca és boníssima i les assegurances justes, que més es pot demanar?

Zoe del Mecanoscrit al Faraó

El temps ens ha respectat i hem pogut trepar acaronats per l’astre rei. Una bona caminada-escalada al Farao, un gran monòlit ple d’opcions per a tots els gustos.

Directa Correveidile al Pic del Martell

A finals de desembre en Jordi i jo vam abandonar en el primer llarg. Amb prou feines vaig arribar a la primera reunió de reblons, els primers metres són molt sostinguts i no col·locar bé les cordes em va passar factura. Ens va anar molt bé la retirada perquè ens hagués caigut un bon xàfec en el llarg més delicat i que enguany hem fet en artificial, ja que no tenim el grau per anar en lliure. Ha valgut la pena tornar-ho a provar doncs tot i no ser una de les millors vies de la zona sí que té algunes parts interessants.

Bukanan a la Roca dels Arcs

Una via ben maca que s’ha restaurat recentment i que ens permetrà gaudir d’una agradable escalada atlètica i “amb caloret”.