Ens decidim a tastar aquesta contundent i maca via del vessant est del Pollegó Oriental. Oberta en solitari i amb molta determinació per en Ricard Darder.
Descobrir aquest sector d’escalada ha estat una molt bona experiència, em trobat roca de gran qualitat i amb formes per a tots els gustos. Plaques verticals, sostres, xemeneies i fissures, ens esperen.
Escalar a la Regió d’Agulles és un plaer garantit, per més que hi anem sempre descobrim nous racons, veiem nous reptes o senzillament gaudim d’una bona excursió-grimpada.
Bona combinació de vies en un entorn, preciós i solitari. L’equipament està força envellit i de vegades costa de veure, l’escalada es entrentinguda i variada. Un tresor!
Aquesta és la típica via que sempre que passes pel costat et fixes en ella i penses que algun dia la faràs, però mai veus el moment fins que arriba. Nosaltres la vàrem combinar amb altres de la zona, val la pena l’excursió.
Si recordeu el rapel de l’Agulla de l’Arbret tindreu present una bona fissura que ratlla el monòlit de dalt a baix. Els darrers metres corresponen a la Xemeneia Est, suposada la via normal de l’agulla. Quelcom semblant trobareu al cantó oposat, en realitat, no hi ha dades precises de si van pujar primer per un vessant o per l’altre.
Sense dubte aquesta és una de les agulles més fascinants de la regió, segurament aquest encant va motivar als primers a pujar. Entre ells hi havia la Carme Romeu Pecci, una gran pionera que va obrir camí a moltes generacions de dones alpinistes.
ressenyesfunklimbs.wordpress.com 