Aresta Brucs a la Vespa

Just a sota de la Bessona Inferior es troba l’Agulla de la Vespa. I l’Aresta Brucs és una de les seves vies, on s’ha d’escalar amb serenor per poder tastar la típica “finura montserratina”.

No estic segur sobre quin és l’origen del nom de l’agulla però un dia que anàvem a l’Agulla del Pinguï, vam escoltar un zumzeig molt fort d’abelles, segurament és un lloc on sempre fan el rusc i és possible que sigui per això…

Anuncis

Esperó Màgic a la Prenyada

Hi ha vies clàssiques que es fan una vegada a la vida i prou, però hi ha d’altres que et deixen tan bon record que no t’importaria repetir-les com a mínim una vegada a l’any… Potser aquesta és una d’elles.

Directa Incierta a la Gorra Marinera

La Gorra Marinera és l’agulla més propera a l’estació del Funicular de Sant Joan, moltes vegades ens hi fixem gràcies a l’ermita de Sant Jaume, que està situada al bell mig de l’agulla.

C.A.D.E a la Roca 92

El Centre Acadèmic d’Escalada va ser fundat l’any 1942 per Lluís Estasen, la finalitat del CADE va ser la formació de nous escaladors per evitar accidents i també formar un grup destacat d’alpinistes, impulsant la participació femenina.

La CADE a la Roca 92 és una de les moltes vies obertes per aquest grup. Quatre llargs exigents que ens faran treure el millor “savoir faire” a l’ombra de la Nord d’Agulles.

Xemeneia Central al Gra de Fajol

Una bona opció per fugir de la calor, això si, no surtis de casa sense la crema solar!

Cerdà-Pokorski (Variant Sastrecillo Valiente) a l’Elefant

Heinz Pokorski i Joan Cerdà van ser una cordada cinc estrelles, junts van obrir vies llegendàries a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus durant la dècada dels 60. Aquestes gestes van servir per fer les primeres expedicions a Grenlàndia, Kènia, Patagònia…Van ser membres del Grup d’Alta Muntanya (GAM) del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya (SAM) del Centre Excursionista de Terrassa.

Atxis!! A l’Agulla de la Grip

Aquesta via d’escalada ens crida des del primer dia que la veiem, la gran fissura es veu tan lògica i bonica que sempre que la tens a prop penses, allà ha d’haver-hi quelcom autèntic. I així és!!