Etiqueta: Conglomerat
Abierto hasta el atardecer al Serrat d’en Muntaner
Tornem a palpar roca després de la pandèmia, esperem no tornar al “confintament”. Aquesta via l’hem escalat força tranquils i amb soledat, cosa estranya aquests dies de mobilitat reduïda.
Continua llegint “Abierto hasta el atardecer al Serrat d’en Muntaner”
Jabato a l’Agulla Fàcil
Via salvatge i solitària, en el cor de la regió de Frares Encantats. L’escalada és fàcil, la roca és boníssima i les assegurances justes, que més es pot demanar?
Zoe del Mecanoscrit al Faraó
El temps ens ha respectat i hem pogut trepar acaronats per l’astre rei. Una bona caminada-escalada al Farao, un gran monòlit ple d’opcions per a tots els gustos.
Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores
Una de les vies que tot Sant Llorentí ha d’escalar almenys una vegada. Sembla que ha estat aprofitada al màxim en lliure, els dos primers llargs serien de 6a/6b i el tercer li posen 7b…
Continua llegint “Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores”
Integral Whiskeria al Gegant Encantat
El Gegant Encantat és una de les roques més interessants de pujar de tot el massís de Montserrat i en concret de la Regió de Sant Jeroni. Les vistes que tenim mentre l’escalem i al cim, són realment encantadores.
Xapes Blaves a la Roca de les Onze Hores
Matinal a la primera cinglera de la Mola…o bé com fer tres llargs i tornar a casa a fer el piscolabis.
Serra d’or al Serrat de les Garrigoses
El dissabte a primera hora al pàrquing de les coves, feia un fred que pelava. El millor va ser trobar el caliu dels companys Aleix, Xavier i Ricard que anaven a la via “Alba Oi?”. Després de fer-la petar una mica, l’Aleix va marxar perquè tenia altres compromisos i la resta vam començar a caminar cap a les parets. A mesura que anàvem apropant-nos, deixàvem els núvols per sota i a dalt, el solet, ens acaronava dolçament. Per acabar la jornada de forma agradable, vàrem fer una bona excursioneta pel camí de les bateries.
Mickey Mouse a la Roca Gris
L’afany oberturista provoca estralls…
Grimpanautes a la Miranda de les Bohigues
Escalada en placa vertical, presa petita, algun tram trencadet i moooolt aire entre xapa i xapa…Un viatge perillós, però recomanable si no ens deixem encandilar pel cant de les sirenes i trobem l’onada que ens mena a bon port.
Continua llegint “Grimpanautes a la Miranda de les Bohigues”
