Pany-Ferrera al Sentinella

Via amb regust clàssic, de les que algun dia o altre acabes escalant com a bon Montserratí.

CADE a l’Agulla Centenar

La CADE a l’Agulla del Centenar va caure al segón intent aquest dissabte, la primera vegada que vam anar ens va ploure i vam baixar al primer llarg. Pràcticament no hi han segurs però tots els flotants que es possen queden a proba de bomba. La roca en general es bona… Convida a repetir!

Tatanka Yotanka – Xemeneia Oest a l’Agulla de les Savines

Escalem a l’ombra de la cara Oest a l’agulla de les Savines, aquesta paret comença a l’Agulla del Ninet i acaba al coll de la Portella. La verticalitat i l’ambient aeri estan garantits.

Desideratum a l’Agulla dels Espeleòlegs

Una bona opció per un matí d’estiu i descobrir nous racons de la muntanya. Aquesta via es relativament nova i força ben trobada, això si, cal anar amb el grau ben après.

Abierto hasta el atardecer al Serrat d’en Muntaner

Tornem a palpar roca després de la pandèmia, esperem no tornar al “confintament”. Aquesta via l’hem escalat força tranquils i amb soledat, cosa estranya aquests dies de mobilitat reduïda.

Jabato a l’Agulla Fàcil

Via salvatge i solitària, en el cor de la regió de Frares Encantats. L’escalada és fàcil, la roca és boníssima i les assegurances justes, que més es pot demanar?

Zoe del Mecanoscrit al Faraó

El temps ens ha respectat i hem pogut trepar acaronats per l’astre rei. Una bona caminada-escalada al Farao, un gran monòlit ple d’opcions per a tots els gustos.

Integral Whiskeria al Gegant Encantat

El Gegant Encantat és una de les roques més interessants de pujar de tot el massís de Montserrat i en concret de la Regió de Sant Jeroni. Les vistes que tenim mentre l’escalem i al cim, són realment encantadores.

Serra d’or al Serrat de les Garrigoses

El dissabte a primera hora al pàrquing de les coves, feia un fred que pelava. El millor va ser trobar el caliu dels companys Aleix, Xavier i Ricard que anaven a la via “Alba Oi?”. Després de fer-la petar una mica, l’Aleix va marxar perquè tenia altres compromisos i la resta vam començar a caminar cap a les parets. A mesura que anàvem apropant-nos, deixàvem els núvols per sota i a dalt, el solet, ens acaronava dolçament. Per acabar la jornada de forma agradable, vàrem fer una bona excursioneta pel camí de les bateries.

Mickey Mouse a la Roca Gris

L’afany oberturista provoca estralls…