Escalar a la Regió d’Agulles és un plaer garantit, per més que hi anem sempre descobrim nous racons, veiem nous reptes o senzillament gaudim d’una bona excursió-grimpada.
Bona combinació de vies en un entorn, preciós i solitari. L’equipament està força envellit i de vegades costa de veure, l’escalada es entrentinguda i variada. Un tresor!
Si recordeu el rapel de l’Agulla de l’Arbret tindreu present una bona fissura que ratlla el monòlit de dalt a baix. Els darrers metres corresponen a la Xemeneia Est, suposada la via normal de l’agulla. Quelcom semblant trobareu al cantó oposat, en realitat, no hi ha dades precises de si van pujar primer per un vessant o per l’altre.
Sense dubte aquesta és una de les agulles més fascinants de la regió, segurament aquest encant va motivar als primers a pujar. Entre ells hi havia la Carme Romeu Pecci, una gran pionera que va obrir camí a moltes generacions de dones alpinistes.
Amb en Jordi Ceballos (RocaCalenta) hem restaurat aquesta bonica via, tots els parabolts i xapes inoxidables han estat donats gratuïtament dins el 10è aniversari de Kop de Gas, i un pitó que hem deixat a la primera tirada ha estat cortesia del Jordi Cuevas.
ressenyesfunklimbs.wordpress.com 
