Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons

Una encertada línia que uneix quatre esperons fins al peu de la via normal, en una de les zones més salvatges i solitàries del massís.

La normal de la Roca dels Aurons es va escalar per primera vegada en una època de postguerra en què es passava gana, que per arribar a peu de paret s’havien de dedicar dies abans a obrir camí, en què el material d’escalada no es podria anomenar així perquè senzillament no existia i es feia de forma casolana. Enguany aquesta via, és una demostració d’audàcia increïble, la que ajuda a trobar nous camins, la que fa que l’escalada montserratina sigui tan especial i única. Gràcies als Manresans Caselles, Rubiralta, Subirana, Serrat, Espunyes, i Puigarnau!, perquè el que vau fer no té preu.

Continua llegint “Esperó Fredi-Picazo a la Roca dels Aurons”

Homo Montserratinus a la Roca d’en Sanhida

La Roca d’en Sanhida és un contrafort que està just a sota del Camell d’Ecos i la paret Nord d’Ecos. La via Homo Montserratinus és la clàssica de la zona, una via que segueix un variat sistema de fissures on destaca un flanqueig per sota un gran sostre al segon llarg i una excel·lent placa fissurada al darrer per acabar amb un somriure d’orella a orella.

Continua llegint “Homo Montserratinus a la Roca d’en Sanhida”

Escabroni Escapullini a la Miranda de Can Jorba

La Miranda de Can Jorba és un lloc ideal per a iniciar-se en escalada clàssica, tot i que sempre serà millor anar una mica rodats perquè té algun tram que altre bastant exigent. Aquesta via es una mica més dificultosa que la seva veïna Sol Solet, sobretot l’últim llarg on la sensació d’estar escalant es veurà realitzada.

Continua llegint “Escabroni Escapullini a la Miranda de Can Jorba”

Francesc Casanovas i Pera als Plecs del LLibre – Montgròs

Una raconada solitària i amb ambient, els Plecs del llibre són impressionants i encara ho son més quan estem als peus de les llargues i verticals arestes. Vies com l’Aresta Arcarons ens fan sentir de nou el prodigiós magnetisme de la muntanya i les ganes d’ascendir, ‘volar’ i tornar a formar part l’increïble natura que ens envolta. La via Francesc Casanovas i Pera és un encertadíssim recorregut molt ben equipat que amb un grau de V+ ens permet guanyar molts metres, sense gaires complicacions.

Continua llegint “Francesc Casanovas i Pera als Plecs del LLibre – Montgròs”

Integral Temple del Sol, Anglada Guillamon al Faraó

El lloc és molt verge i tranquil, ja que té una aproximació molt llarga per una canal força empinada. La via es tope clàssica, han afegit algun parabolt de més però en general encara es manté l’essència de l’autentica i genuïna sensació d’estar realment escalant. La roca en alguns trams no és gaire bona i el llarg d’artificial és entretingut, amb tacs de fusta, caps de rebló, xapes ‘notifixis’…

Continua llegint “Integral Temple del Sol, Anglada Guillamon al Faraó”

Esquivabolas a la Cajoleta

La Cajoleta és una agulla que hi ha tocant a la Canal del Migdia i sempre queda una mica oculta degut als seus veïns Montgrós, Plecs del Llibre, Talaies…Però a mes de ser la porta d’entrada a la regió d’Ecos és una agulla molt estètica. Com uns barrufets que volen pujar al sostre de casa seva, evitarem la cornisa del ‘bolet’ per la part esquerra, que a mes serà el llarg més bonic i interessant de la via.

Continua llegint “Esquivabolas a la Cajoleta”

Aresta Arcarons al Plec del Llibre

Una de les mes boniques ascensions de la muntanya, l’Aresta Arcarons es una via preciosa que ens demana escalar amb la premissa d’avançar tenint els tres punts de recolzament ben assegurats. Un cocktail de la millor essència montserratina.

Continua llegint “Aresta Arcarons al Plec del Llibre”