Maneras de Vivir al Pic del Martell

Via molt variada d’escalada atlètica i passos estètics. Ben protegida als trams difícils i neta en els fàcils, amb moltes possibilitats per autoprotegir-nos.  

Directa Correveidile al Pic del Martell

A finals de desembre en Jordi i jo vam abandonar en el primer llarg. Amb prou feines vaig arribar a la primera reunió de reblons, els primers metres són molt sostinguts i no col·locar bé les cordes em va passar factura. Ens va anar molt bé la retirada perquè ens hagués caigut un bon xàfec en el llarg més delicat i que enguany hem fet en artificial, ja que no tenim el grau per anar en lliure. Ha valgut la pena tornar-ho a provar doncs tot i no ser una de les millors vies de la zona sí que té algunes parts interessants.

Esperó Daikiri a la Falconera

Escalada love-climb a prop del mar, tot un gaudir pels sentits…

Diedre Almendariz al Pic del Martell

Ahir al Pic del Martell s’estava de luxe…Bon Nadal als que ens passem tot l’any de cara la paret i als que no també!

Vertical al Penya Segat de la Falconera

Via discontinua i amb roca agraïda per autoassegurar-se però no de gran qualitat; De totes maneres si li sumem l’aproximació, el descens i l’entorn, ens proporciona una bona combinació. Les vies que hi ha per la zona com per exemple la Chani, són compromeses i exposades.

Excàlibur al Puig del Martell

Degut a les nidificacions a la zona Central i dreta de la paret del Puig del Martell, ja no si pot escalar durant tot l’any. Això a contribuït a redescobrir vies que havien quedat oblidades; La Excàlibur esta en proces de re-equipament i actualment es una de les millors opcions, per seguir gaudint de passatges atlètics i ‘catxarrejar’ amb els encastadors.

Chani al Penya-segat de la Falconera

Mar i muntanya, la victòria de l’amor. Aquesta via es un cocktail explosiu que ens carregara les bateries d’energia universal. La fusió d’aquests dos elements naturals i el grau de compromís de la travessa ens proporciona el secret essencial del mediterrani.