Interior a la Cova del Drac

Aquesta és la típica via que sempre que passes pel costat et fixes en ella i penses que algun dia la faràs, però mai veus el moment fins que arriba. Nosaltres la vàrem combinar amb altres de la zona, val la pena l’excursió.

Cabirol al Turó del Gurugú

Ruta oberta en un dels racons més oblidats pels escaladors i que gràcies al confinament se li està traient tot el potencial. La via es de les més llargues de la Mola i segurament acabarà sent una de les clàssiques de la zona.

Esperó Freixas-Peres als Plecs del Llibre

Via oberta l’any 1978 per escaladors sabadellencs i posteriorment reequipada amb encert. Escalada curta però contundent i variada, una ruta clàssica de la zona.

Renom-Olmedo a la Paret de les Gaites

Via ideal per a tardes d’estiu, a l’ombra i ventet que corre per la canal. La paret de les Gaites també és una zona d’escalada esportiva, així doncs és possible que no estem sols.

Directíssima o GESAM als Plecs del Llibre

Gràcies al “confitament” descobrim noves rutes a prop de casa. Com el Vallès no hi ha res!

Punta d’en Camp a la Roca de les Onze hores

Una de les vies que tot Sant Llorentí ha d’escalar almenys una vegada. Sembla que ha estat aprofitada al màxim en lliure, els dos primers llargs serien de 6a/6b i el tercer li posen 7b…

Xapes Blaves a la Roca de les Onze Hores

Matinal a la primera cinglera de la Mola…o bé com fer tres llargs i tornar a casa a fer el piscolabis.

Xemeneia UPS a la Paret de la Carda

Hi ha vies que amb el pas del temps es deixen de repetir. Per fer la Xemeneia UPS, vam dedicar moltes hores a netejar-la de bardisses. El recorregut es pot fer d’una tirada, el principi és el més delicat doncs és molt terròs, però a mesura que pugem trobem un veta de calcari boníssima que és un plaer escalar-la. Molt recomanable per a tardes d’estiu (portar material de jardineria per si de cas)

Matalonga a la Castellassa de Can Torras

Les Xemeneies són les primeres ferides de les roques que s’aprofiten per escalar, la majoria de les primeres ascensions es fan per allí amb la tècnica de “Ramonage” que bé de la paraula francesa “Ramoneur” (Escura-Xemeneies).
La Castellassa de Can Torres té dues xemeneies ben definides, una enfront de l’altre, la primera que es va escalar va ser la Matalonga, i més tard es va obrir la X, que a l’arribar al Forat del Diable va a buscar la reunió de la Matalonga i la segona tirada és comuna. El llarg de la Matalonga és més exposat, però molt més bonic i salvatge.

Color de rosa a la Castellassa

Amb la primavera ben entrada les escalades al sol ja no són tan amables i depèn com és preferible buscar l’ombra. La cara oest de la Castellassa és ideal per a escalar en dies calorosos i en un ambient molt aeri.