Ens decidim a tastar aquesta contundent i maca via del vessant est del Pollegó Oriental. Oberta en solitari i amb molta determinació per en Ricard Darder.
Bona combinació de vies en un entorn, preciós i solitari. L’equipament està força envellit i de vegades costa de veure, l’escalada es entrentinguda i variada. Un tresor!
Aquesta és la típica via que sempre que passes pel costat et fixes en ella i penses que algun dia la faràs, però mai veus el moment fins que arriba. Nosaltres la vàrem combinar amb altres de la zona, val la pena l’excursió.
Sense dubte aquesta és una de les agulles més fascinants de la regió, segurament aquest encant va motivar als primers a pujar. Entre ells hi havia la Carme Romeu Pecci, una gran pionera que va obrir camí a moltes generacions de dones alpinistes.
Un primer tastet al “Half Dome” català, un lloc molt tranquil i solitari. Després de restaurar la via es van afegir més parabolts, però així i tot no està de més portar flotants, perquè hi ha força aire en alguns trams.
Una de les clàssiques de la zona i a més, molt exigent i mantinguda de les que et demanen desplegar tot el “savoir-faire” per poder gaudir-la. A més, podem delectar-nos de la meravellosa natura que ens envolta, mentre escalem. Sense dubte, un dels llocs més bonics dels Països Catalans.
Via oberta l’any 1978 per escaladors sabadellencs i posteriorment reequipada amb encert. Escalada curta però contundent i variada, una ruta clàssica de la zona.
Via molt variada d’escalada atlètica i passos estètics. Ben protegida als trams difícils i neta en els fàcils, amb moltes possibilitats per autoprotegir-nos.
ressenyesfunklimbs.wordpress.com 