Desideratum a l’Agulla dels Espeleòlegs

Una bona opció per un matí d’estiu i descobrir nous racons de la muntanya. Aquesta via es relativament nova i força ben trobada, això si, cal anar amb el grau ben après.

Jabato a l’Agulla Fàcil

Via salvatge i solitària, en el cor de la regió de Frares Encantats. L’escalada és fàcil, la roca és boníssima i les assegurances justes, que més es pot demanar?

Directa Correveidile al Pic del Martell

A finals de desembre en Jordi i jo vam abandonar en el primer llarg. Amb prou feines vaig arribar a la primera reunió de reblons, els primers metres són molt sostinguts i no col·locar bé les cordes em va passar factura. Ens va anar molt bé la retirada perquè ens hagués caigut un bon xàfec en el llarg més delicat i que enguany hem fet en artificial, ja que no tenim el grau per anar en lliure. Ha valgut la pena tornar-ho a provar doncs tot i no ser una de les millors vies de la zona sí que té algunes parts interessants.

Bukanan a la Roca dels Arcs

Una via ben maca que s’ha restaurat recentment i que ens permetrà gaudir d’una agradable escalada atlètica i “amb caloret”.

Berta a la Roca de l’Ordiguer

Ens trobem a un dels llocs més bonics del Pirineu i el Prepirineu, qualsevol escalada per aquí és molt gratificant. Fa uns anys vam pujar per l’Anglada-Guillamón, enguany fem la Berta i ens quedem amb ganes de tornar…

Barriere Alfonso a la Punta Ferrusola

La Vall de Boí, al cor dels Pirineus, és un paradís pels amants de l’escalada tradicional.

Esperó Daikiri a la Falconera

Escalada love-climb a prop del mar, tot un gaudir pels sentits…

Pilar Central a la Paret del Doll

Una gran clàssica en un entorn salvatge i solitari. És la primera vegada que anem al Doll i ens ha agradat molt, tots els llargs de la via tenen algun al·licient.

Integral del Tabac al Montroig

Amb l’aiguabarreig del Noguera Pallaresa i el Segre als peus, escalem la via Integral del Tabac. Per fi podem esborrar de la llista aquesta via…

Serra d’or al Serrat de les Garrigoses

El dissabte a primera hora al pàrquing de les coves, feia un fred que pelava. El millor va ser trobar el caliu dels companys Aleix, Xavier i Ricard que anaven a la via “Alba Oi?”. Després de fer-la petar una mica, l’Aleix va marxar perquè tenia altres compromisos i la resta vam començar a caminar cap a les parets. A mesura que anàvem apropant-nos, deixàvem els núvols per sota i a dalt, el solet, ens acaronava dolçament. Per acabar la jornada de forma agradable, vàrem fer una bona excursioneta pel camí de les bateries.