Cerdà-Pokorski (Variant Sastrecillo Valiente) a l’Elefant

Heinz Pokorski i Joan Cerdà van ser una cordada cinc estrelles, junts van obrir vies llegendàries a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus durant la dècada dels 60. Aquestes gestes van servir per fer les primeres expedicions a Grenlàndia, Kènia, Patagònia…Van ser membres del Grup d’Alta Muntanya (GAM) del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya (SAM) del Centre Excursionista de Terrassa.

Continua llegint “Cerdà-Pokorski (Variant Sastrecillo Valiente) a l’Elefant”

GEEB a la Cadireta del Diable

Un racó de Montserrat encantador amb una via de luxe, oberta als anys 60 i restaurada a la perfecció, llarga, mantinguda, variada… El sostre característic és visible des de molts punts i sempre ha generat admiració i atracció a totdon/hom.

Continua llegint “GEEB a la Cadireta del Diable”

Cerdanyola a la Prenyada

La roca de la Prenyada, a la regió de Tebaida (Sant Benet), fou escalada per primera vegada pels joves escaladors del Club Muntanyenc Barcelonès: Colomer (que havia fet la primera a la Portella i l’anomenaven “L’home de la Portella”), els germans Agràs i Joan Peradejordi. L’Ascensió la van fer per la cara nord, és a dir, per on es baixa actualment.

La Cerdanyola és una variant que evita els llargs més sobats de la cèlebre Gómez-Xalmet, una opció més que recomanable, amb separació entre expansions que ens permet gaudir de l’escalada en rocam de primera qualitat.

Continua llegint “Cerdanyola a la Prenyada”

GEDE a la Trompa de l’Elefant

Si voleu gaudir del luxe Montserratí, aquell que ens proporciona bones emocions de principi a fi, heu d’escalar la GEDE de l’Elefant. Cada llarg en major o menor mida es una petita obra d’art que fa del conjunt, una classica amb tots els ets i uts.

Continua llegint “GEDE a la Trompa de l’Elefant”

Desiree al Cavall Bernat

Aquest sorprenent monòlit, forma part de cultes ancestrals molt relacionats amb el membre fàl·lic, representant d’una manera religiosa o màgica el poder de la creació de la vida. La Desiree es una via cinc estrelles, un disseny perfecte que es mereix reiterades visites, tan sovint, com els rituals que realitzaven els nostres avantpassats.

Continua llegint “Desiree al Cavall Bernat”

Punsola – Reniu al Cavall Bernat

El Cavall Bernat de Montserrat és un dels cims més emblemàtics de la muntanya de Montserrat. La primera ascensió va ser considerada tota una proesa i des de llavors s’han equipat itineraris per tots els cantons i per a tots els gustos. Una de les vies més repetides és la Punsola-Reniu, per la seva baixa dificultat i per l’atractiu de la cara nord amb unes fabuloses vistes a mesura que guanyem alçada. Una gran clàssica.

Continua llegint “Punsola – Reniu al Cavall Bernat”

Colorantes Permitidos a l’Elefantet

l’Elefantet, és una agulla situada aprop del Monestir, el nom li ve per la forma i per la situació doncs queda just per sota de l’Elefant de Sant Benet. Tot recordant a la tendra imatge mare-fill/a i atrets pel sempre magnètic Montserrat, tenim al davant una escalada ferma i agradable a parts iguals.

Continua llegint “Colorantes Permitidos a l’Elefantet”

Serrat – Torras a la Roca del Corb

La mescla de bon equipament, la pràctica de diferents tècniques i un llarg curt però amb una mica d’exposició, són les premisses, per a una excel·lent matinal de tardor i/o primavera.

Continua llegint “Serrat – Torras a la Roca del Corb”

Pirenaic a la Mòmia

La Pirenaic es una via amb molt bona reputació, quan puges et dones comte de que la seva fama es correspon i ets sents molt satisfet d’haver fet cim. El que mes us pot agradar son els últims llargs que enllacen amb la Haus-Estrems per que son molt aeris, però els anteriors també son superbs i ens garanteixen una escalada realment autentica.

Continua llegint “Pirenaic a la Mòmia”

Anglada – Guillamón a l’Elefant

Una via autentica per gaudir de valent, respirar l’ambient i l’essència Montserratina. Ideal pels calorosos matins d’agost, una fantàstica ruta que ens traslladara a l’època de les grans gestes. Molt recomanable.

Continua llegint “Anglada – Guillamón a l’Elefant”