Tatanka Yotanka – Xemeneia Oest a l’Agulla de les Savines

Escalem a l’ombra de la cara Oest a l’agulla de les Savines, aquesta paret comença a l’Agulla del Ninet i acaba al coll de la Portella. La verticalitat i l’ambient aeri estan garantits.

Desideratum a l’Agulla dels Espeleòlegs

Una bona opció per un matí d’estiu i descobrir nous racons de la muntanya. Aquesta via es relativament nova i força ben trobada, això si, cal anar amb el grau ben après.

Grimpanautes a la Miranda de les Bohigues

Escalada en placa vertical, presa petita, algun tram trencadet i moooolt aire entre xapa i xapa…Un viatge perillós, però recomanable si no ens deixem encandilar pel cant de les sirenes i trobem l’onada que ens mena a bon port.

Aresta Brucs a la Vespa

Just a sota de la Bessona Inferior es troba l’Agulla de la Vespa. I l’Aresta Brucs és una de les seves vies, on s’ha d’escalar amb serenor per poder tastar la típica “finura montserratina”.

C.A.D.E a la Roca 92

El Centre Acadèmic d’Escalada va ser fundat l’any 1942 per Lluís Estasen, la finalitat del CADE va ser la formació de nous escaladors per evitar accidents i també formar un grup destacat d’alpinistes, impulsant la participació femenina.

La CADE a la Roca 92 és una de les moltes vies obertes per aquest grup. Quatre llargs exigents que ens faran treure el millor “savoir faire” a l’ombra de la Nord d’Agulles.

Cerdà-Riera a la Bandereta

Via clàssica amb molt ambient, ideal per a matins d’estiu.

Sílvia a la Miranda de les Bohigues

Les Arestes Brucs són el millor terreny per iniciar-se en vies llargues on l’escalada té un caràcter més tradicional i no tan esportiu. Agulles, en general, és un lloc ideal per entrar a una nova dimensió on l’exposició i el compromís trenquen tots els esquemes.

Integral Senda dels Àngels a la Portella Gran

Les Portelles, el pas d’entrada natural a la Regió d’Agulles. La via Integral Senda dels Àngels a la Portella gran és un recorregut que combina diverses vies: L’Eclipse, la Ravic i una tercera via sense dades. Una bona forma d’assolir el cim d’aquesta gran i erosionada agulla.

La que no estava oberta a l’Agulla de les Dues Puntes

Una via interessant amb alguns punts negatius, que tot i així, no la desmereixen en la seva totalitat.

Càmara-Ollé a L’agulla CNT

L’origen del nom de l’agulla C.N.T no és un homenatge a la Confederació General de Treballadors ni al Club Natació Terrassa, sinó als primers a trepitjar el cim d’aquesta agulla: Capeta, Nubiola i Torres, també se l’anomena Agulla dels Tres però sembla que aquest nom és més aviat un filtre de la repressió franquista.

La Via Càmara-Ollé és una super clàssica dels anys 70 una època que es considera com l’avantsala del l’explosió de l’escalada lliure i també de popularització d’aquesta activitat a causa de l’augment del nivell adquisitiu de la classe treballadora. Una via molt exigent per escalar amb lògica i entrenar la vista per caçar els caps de burí que sovint es confonen amb el color de la roca.