Desideratum a l’Agulla dels Espeleòlegs

Una bona opció per un matí d’estiu i descobrir nous racons de la muntanya. Aquesta via es relativament nova i força ben trobada, això si, cal anar amb el grau ben après.

Grimpanautes a la Miranda de les Bohigues

Escalada en placa vertical, presa petita, algun tram trencadet i moooolt aire entre xapa i xapa…Un viatge perillós, però recomanable si no ens deixem encandilar pel cant de les sirenes i trobem l’onada que ens mena a bon port.

Aresta Brucs a la Vespa

Just a sota de la Bessona Inferior es troba l’Agulla de la Vespa. I l’Aresta Brucs és una de les seves vies, on s’ha d’escalar amb serenor per poder tastar la típica “finura montserratina”.

C.A.D.E a la Roca 92

El Centre Acadèmic d’Escalada va ser fundat l’any 1942 per Lluís Estasen, la finalitat del CADE va ser la formació de nous escaladors per evitar accidents i també formar un grup destacat d’alpinistes, impulsant la participació femenina.

La CADE a la Roca 92 és una de les moltes vies obertes per aquest grup. Quatre llargs exigents que ens faran treure el millor “savoir faire” a l’ombra de la Nord d’Agulles.

Cerdà-Riera a la Bandereta

Via clàssica amb molt ambient, ideal per a matins d’estiu.

Sílvia a la Miranda de les Bohigues

Les Arestes Brucs són el millor terreny per iniciar-se en vies llargues on l’escalada té un caràcter més tradicional i no tan esportiu. Agulles, en general, és un lloc ideal per entrar a una nova dimensió on l’exposició i el compromís trenquen tots els esquemes.

Integral Senda dels Àngels a la Portella Gran

Les Portelles, el pas d’entrada natural a la Regió d’Agulles. La via Integral Senda dels Àngels a la Portella gran és un recorregut que combina diverses vies: L’Eclipse, la Ravic i una tercera via sense dades. Una bona forma d’assolir el cim d’aquesta gran i erosionada agulla.

La que no estava oberta a l’Agulla de les Dues Puntes

Una via interessant amb alguns punts negatius, que tot i així, no la desmereixen en la seva totalitat.

Càmara-Ollé a L’agulla CNT

L’origen del nom de l’agulla C.N.T no és un homenatge a la Confederació General de Treballadors ni al Club Natació Terrassa, sinó als primers a trepitjar el cim d’aquesta agulla: Capeta, Nubiola i Torres, també se l’anomena Agulla dels Tres però sembla que aquest nom és més aviat un filtre de la repressió franquista.

La Via Càmara-Ollé és una super clàssica dels anys 70 una època que es considera com l’avantsala del l’explosió de l’escalada lliure i també de popularització d’aquesta activitat a causa de l’augment del nivell adquisitiu de la classe treballadora. Una via molt exigent per escalar amb lògica i entrenar la vista per caçar els caps de burí que sovint es confonen amb el color de la roca.

Ot el Bruixot a la Filigrana

La Filigrana és una agulla enclavada al mig de la canal dels cirerers, la miris per on la miris ofereix un punt diferent, i si, a dalt no hi ha gaire espai, el monòlit acaba tocant el cel com si en tot moment volgués donar-ho tot i realment ho fa. La via Ot el Bruixot és una aresta de visita obligada perquè té totes les bones característiques de les cares sud d’agulles. Ni difícil, ni fàcil, amb les assegurances justes i per xalar.