Punta de l’Estruch a la Roca de les onze hores

Curta però intensa, ambient agradable i salvatge, ideal per a tardes d’estiu. Ens trobem davant d’una grata sorpresa, una via que conta amb un bon grapat de bones característiques. L’original va per un primer llarg d’A3 que no s’acostuma a fer perquè la roca és molt terrosa, per tal de fer-la tota en lliure comencem per la variant Renom-Garcia.

Aproximació:
Entrant a la urbanització de Matadepera, anirem fins a l’aparcament del dipòsit, al carrer de les Belles Roques. Hi ha un corriol que ens portarà fins a peu de via.

Llarg 1 (IV+)
Comença al costat d’un bon arbre per la variant Renom-Garcia, (la primera tirada original no s’acostuma a fer). El principi és una rampa que es va fent vertical fins que s’arriba a un doble burí, aquest tram i fins a la reunió a primera vista sembla molt terrós i poc fiable, però en realitat està prou bé. L’entrada a la reunió si es fa per la una mica per la dreta és millor.

Llarg 2 (V+)
Ara toca pujar per un diedre una mica desplomat però amb molt cantell, un cop superat, flanquegem a l’esquerra per una repisa fins arribar a una còmoda reunió equipada amb burins (Que correspon a la primera reunió de la via original.)

Llarg 3 (V+)
Comencem enfilant-nos cap l’esquerra en direcció a una sabina, per entrar de ple a una xemeneia. Aquesta és molt estreta i és millor no portar motxilla, a dins trobarem un burí que ens protegirà el pas de sortida a l’esperó. Un cop a fora seguim pujant pel diedre-encastament fins a una mena de plataforma petita on hi ha una reunió equipada amb dos claus. Nosaltres vam empalmar amb el següent llarg tot i que seria aconsellable no fer-ho, per evitar el fregament de cordes.

Llarg 4 (6a)
Arribem al final de la via encarant un estètic desplom. A la paret de la dreta trobarem un burí per protegir el pas per arribar a la reunió.

Descens:
Anirem en sentit Est fins a un camí (Canal dels Monjos) que ens portarà fins al camí de pujada.

Ressenya imprimible en PDF

Deixa un comentari