Zoe del Mecanoscrit al Faraó

El temps ens ha respectat i hem pogut trepar acaronats per l’astre rei. Una bona caminada-escalada al Farao, un gran monòlit ple d’opcions per a tots els gustos.

Grimpanautes a la Miranda de les Bohigues

Escalada en placa vertical, presa petita, algun tram trencadet i moooolt aire entre xapa i xapa…Un viatge perillós, però recomanable si no ens deixem encandilar pel cant de les sirenes i trobem l’onada que ens mena a bon port.

Directa Incierta a la Gorra Marinera

La Gorra Marinera és l’agulla més propera a l’estació del Funicular de Sant Joan, moltes vegades ens hi fixem gràcies a l’ermita de Sant Jaume, que està situada al bell mig de l’agulla.

Xemeneia Central al Gra de Fajol

Una bona opció per fugir de la calor, això si, no surtis de casa sense la crema solar!

Cerdà-Pokorski (Variant Sastrecillo Valiente) a l’Elefant

Heinz Pokorski i Joan Cerdà van ser una cordada cinc estrelles, junts van obrir vies llegendàries a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus durant la dècada dels 60. Aquestes gestes van servir per fer les primeres expedicions a Grenlàndia, Kènia, Patagònia…Van ser membres del Grup d’Alta Muntanya (GAM) del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya (SAM) del Centre Excursionista de Terrassa.

GEM als Plecs de la Vinya Nova

Els Plecs de la Vinya Nova a la Roca Gris són un bon pany de paret plena de vies ideals per a visitar durant les tardes d’estiu doncs a partir de les tres de la tarda hi ha ombra. La via GEM és una petita joia on trobarem roca de luxe i un grau molt amable. El descens es pot fer caminant, però normalment es fa per la via Urquiza-Olmo, ídem per la via Esparraguera i totes les de la zona.

Rapsòdia en “Blues” a la Falconera

La Falconera és un oasi de tranquil·litat molt a prop de Barcelona, com més escalem per aquí, més encantats quedarem. La via Rapsòdia en “Blues” és la tercera via que es va obrir a l’indret i recorre molt encertadament els panys de paret més amables per arribar directes al cim.

Julianillos Muertos a la Miranda de la Falconera

La Miranda de la Falconera té menys alçada que la seva veïna, no obstant les seves parets contenen algunes rutes que aprofiten molt bé la seva llargada. Dona la sensació que les vies són menys visitades, aventura romàntica garantida.

Sánchez – Martínez a la Paret de Diables

La Paret de Diables és una gran muralla amb formes extraordinàries, verticalitat de principi a fi i carregada d’infinitat d’històries llegendàries. La via Sánchez – Martínez l’obren el novembre de 1970 (quin fred devia fer!) una setmana abans que la via G.A.M i es considera com una de les portes d’entrada a la paret. Molt recomanable pels trams de la part més alta, és sense dubte, una de les vies més boniques de Catalunya.

La que faltava a la Falconera

El Big Wall de Sant Llorenç, en molts moments sembla inclús que no estiguis escalant en aquesta zona per la qualitat que té la roca.  l’Escalada entre setmana és mes tranquila, ja que tenim la carretera aprop. Increïble la que faltava, una via cinc estrelles, directíssima que fa vibrar i despertar bones emocions; El primer tram és especialment dur i la resta és mantinguda però més amable.

Recordeu que La Falconera està afectada per l’Acord per a la regulació de l’escalada al Parc Natural. Informeu-vos abans de planejar l’escalada.